Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, l’Associació Andorrana per la Malaltia de l’Alzheimer (AAMA) reclama avui un centre de dia per atendre els afectats i un cens de població que permeti conèixer la xifra real de persones que conviuen al país amb aquesta patologia. Ambdues reivindicacions són històriques per part de l’entitat, tal com va recordar la seva presidenta, Montserrat Valls. «Fa anys que demanem al Govern un centre multidisciplinari que permeti a les persones amb qualsevol malaltia cognitiva, més enllà de l’Alzheimer, tenir un punt de trobada però que després puguin marxar a casa a dormir», va apuntar Valls, tot afegint que «volem saber quan i a on el tindrem i no pararem fins a aconseguir-ho». De fet, abans de l’esclat de l’emergència sanitària, l’associació havia mantingut una primera trobada amb els ministres de Salut i Afers Socials, Joan Martínez Benazet i Víctor Filloy, respectivament, i d’aleshores ençà tot el que es va tractar roman en stand by. «Sempre ens diuen que sí, tots els governs ho volen engegar, però al final ens donen llargues i ja veiem que acabarà la legislatura i no tindrem res i haurem de tornar a començar», va pronosticar Valls.
Quant al cens, la presidenta de l’entitat va explicar que a través de la Unitat de Memòria del SAAS, i mitjançant la història clínica compartida, aviat es començarà a comptar les persones amb Alzheimer a Andorra. En aquest sentit, va detallar que la Unitat de Memòria, formada per un geriatre, diagnostica els malalts per traslladar-los a professionals de l’hospital (neuropsicòlegs, psicòlegs, infermers gestors de casos, etc.) per, posteriorment i només si s’escau, derivar-los a un centre sociosanitari. «El problema és que aquest in pass fins al centre sociosanitari és molt llarg i hi ha llista d’espera», va lamentar la presidenta de l’AAMA. Mentre el cens oficial no arriba, des de l’associació asseguren que hi ha un centenar llarg de persones que tenen Alzheimer, més tantes altres que no estan diagnosticades perquè tenen un nivell molt baix, continuen sent autònomes i viuen a casa seva. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que el 5% de la població pateix Alzheirmer, un percentatge que «proporcionalment, es podria traslladar a Andorra».
En relació amb la pandèmia i, sobretot, durant l’època de confinament, Valls va declarar que ha estat «molt dur» i que, segons s’ha constat als quatre centres sociosanitaris del país, ha afectat greument la malaltia. Així, la prohibició als familiars de visitar els padrins i padrines a les residències ha provocat que moltes de les persones amb demència cognitiva s’hagin trobat més desorientades que mai i depressives, «una situació que ara serà molt difícil donar-li la volta, a part del deteriorament que ha suposat per a la malaltia». Tot i això, Valls va voler agrair a tot el personal sanitari «el gran esforç» dut a terme aquests mesos.
Nous projectes
Enguany no hi haurà gala benèfica com habitualment, però l’AAMA pretén llençar diversos projectes en línia. D’una banda, la presidenta va destacar la creació de diversos grups de suport que se celebren cada mes i mig i que a partir d’ara es distribuiran o bé presencialment, respectant les distàncies de seguretat, o bé de manera telemàtica. Són trobades en les quals familiars de malalts d’Alzheimer es reuneixen per donar-se suport mútuament i compartir experiències. Valls lamenta, però, que encara no sigui prou conegut, ja que actualment hi intervenen una quinzena de persones i ella està convençuda que en podrien ser moltes més.
A més, a partir del dia 5 d’octubre a les 19.30 hores des de l’entitat s’emetran videoconferències periòdiques que per un preu simbòlic oferiran temes molts concrets entorn de la malaltia i la seva superació quotidiana. «Per exemple, en la primera que provarem hi intervindrà la professional Núria Risco i tractarem la visió i l’Alzheimer, perquè a part de la memòria i la motricitat, la visió també es deteriora molt i sovint no se li dona la importància que té», va mostrar Valls.
Finalment, des de l’AAMA es va recordar la transcendència que totes les persones amb Alzheimer disposin d’un botó geolocalitzador. Es tracta d’una eina que permet als familiars saber la localització del malalt en tot moment alhora que aquest pot avisar fins a tres contactes diferents en cas d’urgència. El botó geolocalitzador té un cost de mercat d’uns 200 euros, però per a tots els socis de l’associació és gratuït.
