L’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) considera encertada la recomanació del Fons Monetari Internacional (FMI) de no intervenir el mercat de l’habitatge i deixar que es reguli per si mateix. El president de l’entitat, Jordi Marticella, assegura que aquesta és una posició que el col·lectiu defensa des de fa temps i afirma que l’experiència d’altres països evidencia que una regulació excessiva pot tensionar encara més el mercat.
Marticella ha assenyalat que “fa molt temps que estem en aquesta línia” i ha remarcat que els exemples d’altres mercats internacionals mostren les conseqüències de la intervenció. Segons ha explicat, als països on hi ha més regulació “hi ha més dificultats perquè hi hagi flexibilitat en el mercat”, fet que provoca que “surti producte del mercat, no n’entri de nou i encara es tensioni més”. En canvi, assegura que els mercats menys intervinguts “funcionen millor” i ha qualificat aquesta situació d’“evidència”.
“Els mercats que estan més intervinguts tenen més dificultats perquè hi hagi flexibilitat i encara es tensionen més” – Jordi Marticella
Les declaracions arriben després que el cap de missió de l’FMI, Jeff Danforth, indiqués que el mercat de l’habitatge hauria de recuperar progressivament el seu funcionament habitual i que no recomana mantenir una intervenció directa. L’organisme aposta per una descongelació gradual dels lloguers i per prioritzar ajudes específiques als col·lectius més vulnerables en lloc d’actuar directament sobre els preus.
Des de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), en canvi, s’ha criticat aquesta visió. El secretari general del sindicat, Gabriel Ubach, considera que el model basat exclusivament en l’oferta i la demanda pot generar situacions abusives. Per explicar-ho, ha posat l’exemple d’una farmàcia: “És com si anem a la farmàcia perquè ens fa mal el cap i demanem una aspirina i ens demanen 500 euros”. En aquest sentit, ha ironitzat que el venedor podria justificar el preu dient: “Sí, però el mal de cap el tens tu”.
“Si hi ha un propietari que demana 2.500 euros per un estudi i la persona no té cap altra alternativa, o paga o se’n va a viure sota el pont” – Gabriel Ubach
Segons Ubach, una situació similar pot produir-se en el mercat de l’habitatge. “Si hi ha un propietari que demana 2.500 euros per un estudi i aquesta persona no té cap altra alternativa, o paga 2.500 euros o se’n va a viure sota el pont”, ha afirmat.
El representant sindical també ha advertit de les conseqüències socials del problema de l’habitatge. Segons Ubach, la situació actual comporta “una precarietat no només laboral, sinó també social”, ja que molts joves no es poden emancipar i hi ha persones grans amb dificultats per arribar a final de mes. “La gent ha de marxar d’Andorra o demanar ajuda social”, ha conclòs.
