Després de més de quatre anys des que va esclatar el conegut com a cas Bruni, ahir va tenir lloc el judici al Tribunal de Corts. L’acusació particular va demanar sis anys de presó i sis mesos d’arrest per a Peter Tinnemann, l’exmarit de Bruni, acusat de sostracció de menors i d’un delicte major de desobediència greu a l’autoritat. El cas va quedar vist per sentència i la resolució es coneixerà el proper 27 d’abril.
Els fets es remunten a l’any 2011, quan Tinnemann, que tal i com s’esperava, no va comparèixer ahir a la vista oral, va segrestar la seva filla aprofitant una de les seves visites quan la nena es trobava interna al centre d’acollida de La Gavernera. Aquest fet, que cal contextualitzar, es va produir després que la neuropsiquiatra infantil ingressés al centre penitenciari de la Comella, resultat de l’ordre de recerca i captura que es va activar des d’Alemanya per segrest. Una denúncia, que tal i com va succeir més tard a la inversa, havia presentat l’exmarit. Amb motiu de l’ingrés de Bruni a la presó, la nena va quedar sota la tutela de l’Estat i, en una de les visites concertades, el pare la va segrestar i se la va endur a Alemanya.
Tinnemann afronta, a l’espera de la resolució, una possible pena de cinc anys de presó per sostracció de la menor, un any més per un delicte de desobediència a una resolució de l’Estat i sis mesos d’arrest a complir al centre penitenciari per desobediència a l’autoritat. La doctora Bruni i, per tant, l’acusació particular, va posar l’accent en què el seu exmarit va planificar el segrest, que tenia planejada i meditada, a banda de mediatitzada, l’actuació i que es va endur la filla cap al seu país burlant-se de l’Estat, que era qui, en aquell moment, custodiava la menor al centre d’acollida. Per tot plegat, es va demanar per Tinnemann la imposició de la citada pena i que es faci efectiva la repatriació a Andorra de la filla i que se li retorni la tutela a la doctora.
Fiscal i defensa: arxivar la causa/ Per part seva, la fiscalia i la defensa van demanar arxivar la causa, ja que van considerar que els fets els quals se l’imputaven a l’acusat ja havien estat jutjats prèviament a Alemanya. Concretament, es va exposar el resultat d’una sentència del 2013, mitjançant un procediment penal, i Tinnemann ja va ser condemnat a pagar una multa econòmica. L’acusació, en aquest punt, va argumentar que el procediment penal només es pot fer si les dues parts estaven d’acord.
La fiscal va comentar, a més, que hi havia sentències contradictòries sobre la custòdia de la nena, una d’Anglaterra i una altra de Guatemala, que va quedar aturada per «una ineficiència», la suspensió de la pàtria potestat per part del Tribunal de Roma. A més, tant el President del Tribunal com la mateixa fiscalia van recordar que, en el seu dia, la mare també va segrestar la seva filla quan la custòdia pertanyia al pare.
Responsabilitat civil/ Tot i que és una acció que no es pot emetre fins que no hi hagi una sentència penal, la doctora Bruni té la intenció d’iniciar un procediment per via administrativa per reclamar una indemnització al Govern. La metgessa considera que no es van prendre les mesures adients per evitar el segrest, que no es va protegir com calia la seva filla i que s’havia destrossat la seva vida i la de la nena, vulnerant els seus drets fonamentals.
