Amb un paisatge marcat per l’acumulació de massa vegetal i un clima cada cop més càlid, el Cos de Bombers posa l’accent en la prevenció per evitar incendis forestals d’elevada intensitat. Segons l’enginyer forestal i sotsoficial Pere Pons, una de les principals eines per fer front a aquest repte és la gestió del combustible. “El que volem és que es faci gestió forestal dintre del que es pugui. És complicat, però és l’única eina efectiva perquè els incendis no agafin intensitats molt elevades”, ha afirmat en declaracions a EL PERIÒDIC.
Des de la dècada dels anys seixanta, l’abandonament progressiu de les activitats agrícoles i ramaderes ha provocat un creixement constant dels boscos. Aquest augment de vegetació ha fet que el territori sigui més continu i homogeni, dificultant l’extinció dels focs quan es produeixen. Pons explica que “abans hi havia discontinuitats naturals, com camps o zones de pastura, que ara han desaparegut”. Per aquest motiu, ha destacat la importància de crear espais que actuïn com a punts de control, permetent als bombers intervenir amb més seguretat i eficàcia.
En els darrers anys, s’ha començat a parlar dels anomenats incendis de sisena generació, una tipologia associada a les condicions derivades del canvi climàtic. Segons ha destacat Pons, aquests incendis es caracteritzen per una gran intensitat i capacitat d’autogenerar dinàmiques pròpies, com l’elevació de columnes de fum que poden alterar l’estructura de l’atmosfera. “Aquests incendis poden arribar a emetre fins a 90.000 quilowatts per metre de front actiu, una energia molt superior a la que poden gestionar els mitjans convencionals”, ha emfatitzat. Tot i que aquest tipus de focs no són habituals al territori andorrà, el sotsoficial reconeix que les condicions per generar-los podrien arribar a produir-se de forma puntual si es combina una elevada càrrega de combustible amb situacions meteorològiques extremes.
L’enginyer també té en compte la classificació dels incendis segons la seva evolució, una tipologia establerta a Catalunya que ajuda a comprendre millor els riscos actuals. Tal com ha exposat, aquesta anàlisi no implica que tots els incendis siguin de gran perillositat, sinó que es poden donar característiques combinades en funció del territori i de les condicions meteorològiques: “Hem de conviure amb els incendis, però podem condicionar com evolucionen si el bosc està gestionat”, ha subratllat.
Una de les manifestacions extremes d’incendis en context climàtic advers és el pirocúmul, una columna de fum que pot assolir grans altituds. Tot i que Andorra no presenta habitualment condicions per a aquest tipus de comportaments, Pons ha advertit que “la combinació de boscos densos i atmosfera càlida podria, puntualment, generar focs més exigents”. Malgrat això, recorda que “no tots els incendis tenen aquest comportament” i que la formació dels equips d’extinció s’adapta per fer front a escenaris diversos.
Andorra compta amb un sistema de vigilància eficient i amb una capacitat de resposta ràpida. “Som un país petit, i això ens dona l’avantatge que qualsevol columna de fum es detecta de seguida”, ha apuntat. A més, el país manté convenis de col·laboració amb els bombers de Catalunya i França, amb qui es duen a terme intercanvis formatius i simulacres durant l’any. “És important aprendre dels territoris que tenen més experiència en incendis per estar preparats”, ha afegit.
Pons destaca també els beneficis col·laterals de la gestió forestal, com ara la promoció d’un bosc més sa i millor adaptat a les condicions actuals. “Els arbres que van créixer fa dècades no estan preparats per resistir episodis de sequera o temperatures extremes. Amb una gestió adequada, afavorim l’aparició d’espècies més resilients”, ha conclòs.
