La pràctica s’haurà de dur a terme a l’estranger, si bé el seguiment mèdic serà per la via preferent
L’Estat finançarà les tècniques de reproducció humana assistida (RHA) a partir del 2 de gener de l’any que ve. Segons van explicar ahir el ministre de Salut, Albert Font, i la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, aquesta és una demanda llargament reivindicada per la societat, que «malgrat tenir cadascú les seves opinions, ens toca a tots». I és que en paraules de Font, «hi ha certes patologies que, si no s’aconsegueixen pels medis naturals, ens obliguen a actuar». Per aquest motiu, el primer que s’ha fet ha estat delimitar el finançament a totes aquelles dones o parelles que volen tenir un fill, però són infèrtils, una malaltia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És a dir, que no serà una opció per, per a exemple, parelles homosexuals femenines que simplement es vulguin quedar embarassades o dones solteres que vulguin ser mares. «Aquest ha estat un debat amb el qual ens hem trencat molt el cap. Nosaltres no valorem el model de vida de les persones, no els preguntarem amb qui viuen, sinó que ens preocupem pels seus problemes de salut», va manifestar Font, tot reconeixent que «només s’implementarà en dones, perquè així és la fisiognomia».
Segons va explicar el ministre, l’any passat a Andorra 130 dones van rebre medicaments estimulants de l’ovulació, fet pel qual es calcula que, a partir del 2023, unes 150 dones iniciaran el procés, amb una forquilla de cost per a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) d’entre 120.000 i 250.000 euros anuals. «No seria realista pensar que la quantitat serà inferior, tenint en compte la situació actual, en què cada vegada es tenen fills a edats més tardanes i hi ha més dificultats», va admetre el ministre. El perfil de les persones que se’n podran beneficiar són dones majors de 18 anys i menors de 42 anys, sense cap fill previ o amb parelles sense cap fill previ en comú, i totes aquelles persones que tinguin patologies indicades o amb antecedents de salut.
Les tècniques
Quant a les tècniques que s’emprendran, Mas va assenyalar la inseminació artificial, la fecundació in vitro, el diagnòstic genètic preimplantacional i la criopreservació, totes elles amb finalitats terapèutiques, preventives i d’altres situacions especials. Uns mètodes amb diferents costos econòmics que també depenen de si el centre en què es duen a terme és públic o privat. En aquest sentit, la CASS reemborsarà el 75% del cost en el primer cas i el 20% en el segon, podent arribar al 90% quan hi hagi una punció ovàrica i, per tant, es requereixi hospitalització. Sigui com sigui, serà necessari anar a fer-ho a l’estranger –la secretària d’Estat va apuntar l’Hospital Clínic de Barcelona o l’Hospital de Tolosa–, ja que a Andorra no hi ha cap centre que executi la reproducció assistida: «Tant Espanya com França compten amb centres públics i privats i nosaltres ens hem basat en la seva qualitat assistencial i el cost», va indicar Mas, que va confirmar que des del Principat es farà el seguiment mèdic per la via preferent, com amb qualsevol altra malaltia. Així mateix, Font va afegir que el Govern ha decidit seguir les mateixes tarifes que es reemborsen en els països que també tenen aquesta prestació.
Finalment, pel que fa al nombre d’intents, el decret contempla un màxim de dos perquè «després d’un parell de cicles fallits és gairebé impossible que el tercer resulti exitós». A més, si bé és una iniciativa molt «legítima», Font va recordar que es tracta de «diners públics» i per aquesta raó, justament, queden fora del finançament les persones amb contraindicacions mèdiques o que abans s’hagin fet una esterilització voluntària.
