Amb l’arribada de l’estiu, algunes entitats protectores d’animals d’Andorra han notat un repunt en els casos d’animals que perden la seva llar. Tot i que no es tracta d’un abandonament massiu o intencionat, com passa en altres indrets, les protectores afirmen que hi ha un augment significatiu de cessions de gossos i abandonaments de gats, especialment en aquesta època de l’any.
Jesús Cardesín, responsable del centre de protecció caní, gestionat per l’associació gosSOS, explica que “a Andorra no hi ha un abandonament pur i dur de gossos com pot passar a d’altres llocs per degut les vacances”. La realitat, segons detalla, és més complexa i sovint vinculada a problemes socioeconòmics o de lloguer. “Aquest any estem tenint, ara mateix, uns cinc gossos a punt d’arribar dels quals estem gestionant la manera de veure com ho fem perquè no hi arribin a entrar, no? Avançar-nos a la seva adopció abans de l’entrada”, explica.
Cardesín puntualitza que les cessions sorgeixen de situacions límit: “Són animals que no els poden tenir degut a la renovació del contracte del pis o perquè, en un moment donat, aquesta gent no poden tenir el gos perquè a nivell econòmic no se’n poden fer càrrec”. A més, reconeix que l’estiu és un moment especialment delicat per gestionar adopcions: “És l’època més dolenta que la resta de l’any per les adopcions. Perquè la gent està de vacances i no està al país”.
Tot i així, el responsable de gosSOS assegura que les famílies no es desentenen dels seus animals i que, sovint, lluiten per trobar solucions temporals. “Hi ha gent que ens demana cuidar dels animals un mes, dos mesos, fins que troben pis. La gent lluita, lluita perquè no abandonin el seu gos, o no cedir-lo, i al final, a vegades hi ha èxit, per sort, i a vegades no, i acaben havent de cedir el gos”. Aquesta situació no només implica patiment emocional, sinó també costos: “S’ha de gastar uns diners en guarderies, etc. I això és penós, també, perquè al final fas patir a la família, fas patir a l’animal”.
Pel que fa als gats, la situació presenta una cara encara més dura. Beatriu Montalvo, presidenta de l’associació Ronronejand, denuncia que molts són abandonats directament a les colònies felines amb la falsa creença que s’espavilaran sols. “Els deixen allà, les colònies. Sí, jo moltes vegades faig una miqueta de pedagogia per xarxes, perquè es pensen els gats s’espavilen”, lamenta.
Per Montalvo, aquest tipus d’abandonament és especialment cruel, ja que molts dels gats abandonats mai han viscut fora de casa ni han interactuat amb altres animals. “Jo sempre dic que tu estàs posant un nen de 3-4 anys mentals en un lloc que no coneix, amb enemics”.En aquest sentit incideix que “cada colònia és una família i té els seus propis recursos i la seva pròpia jerarquia.”, tot recordant que el que es fa és “deixar un intrus que mai s’ha hagut de buscar la vida, que mai segurament ha vist un altre gat, i l’estàs condemnant a mort”.
Tot i els esforços per salvar-los, Montalvo reconeix que no poden arribar a tot. Gràcies a la xarxa de cases d’acollida i a la col·laboració ciutadana, Ronronejand va aconseguir donar en adopció més de 57 gats l’any passat, molts d’ells abandonats. “A més, arriben molt al cor. Tu quan li veus la cara, tu saps que està atemorit, tu saps que t’està dient què està passant”, explica emocionada.
Una de les causes més habituals en ambdós casos és la dificultat de tenir animals de companyia en pisos de lloguer. Jesús Cardesín ho confirma: “Molta gent diu que el seu gos no el poden tenir perquè aquest tipus de contracte que tenen no el permet, i estan buscant un altre pis”. Aquesta problemàtica s’ha convertit en una de les principals raons de les cessions, i ha posat sobre la taula la necessitat de revisar les condicions d’habitatge per a famílies amb animals.
Des de gosSOS, es mantenen contactes constants amb el Govern per buscar una sortida viable. “Sempre hi ha contactes, ja que és una cosa a resoldre a llarg termini. Em consta la bona voluntat de totes les parts (Govern i associacions), però arribar a trobar un acord no serà senzill”, explica Cardesín. “És una cosa que s’ha de fer amb paciència i amb bona voluntat de totes les parts, i penso que s’arribarà a tenir una solució. Nosaltres tenim una bona relació amb el Govern i ens consta que ells també estan fent tot el que poden”. Mentrestant, les associacions continuen absorbint la pressió de les renúncies, abandonaments i emergències, tot intentant garantir el benestar dels animals.
