La biòloga del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)-CSIC ha aterrat a Andorra per a participar en els tallers del projecte Plasticopyr que compta amb el suport del programa Poctefa 2014-2020 i un 65% del finançament a càrrec del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder). L’objectiu és prevenir de manera sostenible l’acumulació de plàstics en els ecosistemes de muntanya del Pirineu andorrà, català i francès i evitar el seu transport cap al mar.
–En què consisteix Plasticopyr?
–Es tracta de fer estratègies per la reducció de la contaminació de plàstics i millorar la qualitat ecològica dels rius de muntanya perquè hi ha un impacte elevat del turisme, que genera uns residus, i acaba amb els sistemes fluvials de muntanya que, a la llarga, també van cap al mar. De fet, l’estudi dels plàstics va iniciar-se i estava molt desenvolupat en mars i oceans i el tema fluvial havia quedat oblidat, tot i que se sap que les depuradores eren una font important de microplàstics.
–S’utilitzen les mateixes tècniques?
–Sí, no canvien gaire, però algunes les estem adaptant. Per exemple, per mirar els microplàstics hi ha diferents tècniques, si són entre cinc i un mil·límetre vas separant els plàstics que tu veus i amb infrarojos mires si és plàstic o no. En canvi, si són partícules més petites, hi ha altres tècniques amb tincions que fan fluorescència que et permeten detectar-les. Quan utilitzes aquestes tècniques t’has d’assegurar que no hi hagi matèria orgànica perquè pot provocar fluorescència i tendeixes a confusió.
–Es demostra que la presència de plàstic és a les zones on hi ha més gent?
–Sí, d’altres estudis ja han vist que la presència de plàstics està relacionada amb la densitat poblacional a tota una ciutat i que les zones on hi ha més afluència de gent, hi esperem trobar més quantitat de plàstic. A part, se sap que la contaminació per microplàstics està a qualsevol lloc. Inclús en llocs que consideraríem ecosistemes remots, se n’ha trobat perquè són transportats tant per fluxos d’aigua com per la mateixa pluja.
–I en aquest estudi ho analitzen enfocat al turisme.
–El que volem fer és relacionar la quantitat de plàstics que trobem a la natura amb l’impacte de les activitats turístiques de muntanya, com l’esquí o el senderisme. Mirarem a parcs que es troben dintre de la xarxa natura 2000, que tot i això, estan propers a ressorts o llocs coneguts.
–Quin tipus de microplàstics trobem als Pirineus?
–La majoria són secundaris, però si mostreges sota d’una depuradora, pot ser que hi hagi una quantitat elevada de plàstics primaris. Per exemple, poden arribar als rius productes d’higiene, però és difícil identificar el seu origen perquè es donen uns processos erosius i de fragmentació.
–Què miraran dins l’ecosistema del riu?
–Les geles del riu, el canal fluvial, la columna d’aigua, la part de sediments i organismes vius, tant els biofilms i com els peixos… A part, de la contaminació atmosfèrica per trobar d’explicar per què trobem plàstics on l’impacte turístic és menor. Dintre del projecte són diversos socis i cadascun s’encarrega d’una acció concreta. Nosaltres ens encarreguem de desenvolupar un protocol d’anàlisi de diverses mostres de diferents llocs del riu per fer el processat en el laboratori, la quantificació i l’estudi de com aquests plàstics es transporten, així com, en quins moments s’alimenten.
–A més, de detectar-ho, veure com es pot reduir. Com ho faran això?
–Per reduir-ho volem conscienciar a la població. Trobem plàstic a partícules que a simple vista no veiem, però que són igual de nocives i poden afectar a organismes i ecosistemes. Arriben al tracte digestiu i, fins i tot, els que són més petits podrien arribar a travessar teixits i òrgans.
–Per això analitzen la qualitat de l’aire?
–Sí. L’objectiu és explicar que trobem plàstic a llocs on en principi no hi ha presència de l’ésser humà o és mínima i és per això, perquè es transporten pels fluxos d’aigua.
–Com seran els protocols?
–Volem fer-ne un de més científic i un d’eficiència ciutadana. És important perquè hi ha estudis que basen les dades en mostres recopilades per la població.
–Així com es plantegen els tallers?
–Adreçats a estudiants, centres concrets o escolars. Hi hauria mostres del mateix lloc, però que permeten estudiar la variabilitat temporal i determinar la quantitat de plàstics en diversos moments. Ara però, el taller que venim a fer és en l’àmbit científic. Ens reunim els diferents socis del projecte per aplicar els mètodes de mostreig que nosaltres tenim desenvolupats en paper i els apliquem al camp per veure que tot funcioni bé.
–El problema és el plàstic en si o el mal ús que en fem?
–El problema és que estem fent que les nostres vides depenguin una mica del plàstic en el sentit que dura més que altres materials i el cost és més baix.
–Hi ha alternatives per evitar el plàstic?
–Sí, una cosa tan simple com agafar una bossa de tela quan vas al supermercat o portar la cantimplora ja és un pas.
