El 2024 ha estat un any ple d’esdeveniments que han marcat la societat, la política, l’esport i la cultura del país i de les zones veïnes. Des de resolucions judicials que han posat fi a processos polèmics fins a iniciatives innovadores en la digitalització de mitjans i grans mobilitzacions socials, aquest any ha deixat empremta en molts àmbits. Al llarg d’aquests dotze mesos, hem vist des de gestes històriques en actes litúrgics fins a reivindicacions per un habitatge digne o per la preservació del camp andorrà. A continuació, fem un repàs mes a mes dels moments més rellevants que han definit aquest 2024, cadascun amb la seva singularitat i impacte.
Vanessa Mendoza va ser absolta de tots els càrrecs després d’un llarg procés judicial que va mantenir el focus públic durant mesos. Aquesta decisió no només ha posat punt final a una situació complicada, sinó que també ha generat debat sobre la interpretació i aplicació de la llei en casos similars.
Després d’un període d’absència, l’esquí femení va tornar a brillar en les competicions internacionals, amb especial atenció a l’actuació de les atletes locals. Aquest retorn simbolitza el compromís del país amb la promoció de l’esport femení i la recuperació d’esdeveniments de gran importància.
El Periòdic va iniciar el març una etapa totalment digital, oferint als lectors una experiència renovada amb continguts actualitzats i accessibles. Aquest pas estratègic busca ampliar l’abast de la informació i connectar amb noves audiències en un món cada cop més digital.
Un informe va revelar que des de 1968, la gestió de la CASS ha acumulat errors valorats en 6 milions d’euros. Aquesta situació ha plantejat qüestions sobre la transparència i eficiència en la gestió d’aquesta institució fonamental per al benestar social al país.
Tot i les expectatives altes, la manifestació organitzada al maig per Unió Sindical i diversos col·lectius socials no va aconseguir l’impacte desitjat. Les condicions meteorològiques adverses van reduir significativament la participació, posant de manifest la necessitat de millorar la convocatòria i l’estratègia d’aquests moviments.
El moviment Revolta Pagesa va realitzar talls de carretera al juny per exigir millores en les polítiques agrícoles. En el balanç posterior, els organitzadors van valorar positivament l’impacte de les seves accions i van advertir que no descarten noves mobilitzacions si les seves demandes no són ateses.
Després d’un procés judicial molt seguit, Carine Montaner -la consellera i presidenta del grup parlamentari Andorra Endavant- va ser absolta al juliol en el marc del cas Costa. Aquesta resolució va posar punt final a un episodi que havia generat intens debat en l’escena política andorrana.
La cerimònia d’inauguració dels Campionats del Món UCI va convertir Andorra en el centre d’atenció del ciclisme internacional a l’agost. Aquest esdeveniment va destacar per la seva organització i per posar el país al mapa com a destinació esportiva de referència.
Durant una cerimònia al setembre, el sacerdot Serrano es va postrar al terra davant del presbiteri, en un gest litúrgic carregat de simbolisme que no es veia des de 1971. L’acte va captivar els assistents i va generar comentaris sobre la seva significació espiritual.
La Fira d’Andorra la Vella va presentar al mes d’octubre l’espai Àgora 3.0, una innovació destinada a promoure el diàleg i la participació ciutadana en temes d’interès públic. Aquesta aposta per la interacció directa amb el públic ha estat un dels elements més destacats de l’edició.
L’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís va haver d’ajornar l’obertura de les pistes fins al 30 de novembre a causa de la manca de neu. Aquesta situació ha posat en evidència els desafiaments climàtics i la necessitat de plans alternatius per garantir la temporada d’hivern.
Centenars de persones es van reunir al desembre a la Seu d’Urgell per reivindicar un habitatge digne. Aquesta manifestació reflecteix una problemàtica creixent que afecta especialment les classes mitjanes i baixes, en un context d’augment constant dels preus de l’habitatge.