Passejant pels carrers del Principat es pot llegir fins a un centenar de nombres de travessies, algunes les coneixen els turistes com ara l’avinguda Carlemany, Meritxell, Príncep Benlloch, Prat de la Creu o Tarragona, en ser de les més transitades i afluents. Tanmateix, hi ha d’altres que no són tan evidents, fins i tot per als locals, com per exemple el carrer Camp Pauet, Roureda Tapada, La Creu Grossa o Font de Ferrús. El més curiós de tot, però, és que només hi ha sis carrers al país que tinguin el nom d’una dona… i d’aquests només tres pertanyen a andorranes com van ser Antònia Font Caminal, Maria Pla Grau i Lídia Armengol.
Començant per la primera, Font Caminal va aconseguir gravar el seu nom per sempre en un passatge d’Escaldes-Engordany gràcies a haver regentat, juntament amb el seu marit, l’Hotel-Balneari Muntanya, un allotjament cèntric situat a la zona alta escaldenca. Val a dir que l’establiment el va fundar el seu pare, i oferia als visitants la possibilitat de prendre banys amb aigua termal, la qual es caracteritzava per la seva naturalitat en provenir de les capes més profundes de la terra i per ser rica en oligoelements. A més, el primer centre comercial de la parròquia i el país, l’Illa Carlemany, va ser inaugurada pels familiars de Font tres anys després de la seva mort. El seu passatge es troba instaurat al davant del que era el Monsa.
La segona de les protagonistes amb el seu propi nomenclàtor és Pla Grau, escaldenca nascuda l’any 1913 i pubilla de Cal Prat d’Escaldes. Així, va iniciar els seus estudis al col·legi regentat per les germanes de la Sagrada Família d’Urgell per després continuar la seva formació a Perpinyà. En 1934, es va casar amb Josep Babot, parella amb qui va tenir fins a cinc fills. Cal esmentar que Maria Pla va haver d’encarregar-se sempre de la tasca de casa, condicionada així per les normes masclistes de l’època; no obstant això, quan disposava de temps lliure, anava a gaudir del seu gènere musical preferit, la sarsuela. El carrer Na Maria Pla ha quedat plasmat per sempre a la vista dels andorrans a la zona del Fener.
La placa d’honor situada a Andorra la Vella amb el nom de Lídia Armengol per commemorar i designar la seva plaça. El Periòdic / P.M.
La tercera i no menys important assenyalada i honorada en un indret del país va ser la historiadora i lingüista d’Andorra la Vella, Lídia Armengol, qui va l’encarregada de fomentar la creació de les institucions de recerca nacionals com la Biblioteca Nacional o el mateix Arxiu Nacional. És per això que la seva decisió va venir motivada principalment davant la casuística que totes les institucions aleshores eren foranes i mantenien només una relació de col·laboració amb el Principat, calia, per tant, confeccionar organismes que posessin a Andorra al centre de la investigació. Això va fer Armengol, arribant a publicar fins a set llibres amb la història de les nostres valls i sent la impulsora de l’Escola Andorrana juntament amb Antoni Ubach. Al seu tribut, es va inaugurar en 2012 la plaça Lídia Armengol al carrer Prat de la Creu de la capital.
En altres camps com l’art i la cultura, també han sobresortit altres noms d’andorranes com el d’Helena Guàrdia, professora de pintura i plàstica a l’Escola d’Art del Comú d’Andorra la Vella i llicenciada a la Universitat de Belles Arts de Barcelona, així com autora del llibre didàctic ‘MAU, Escola d’Art d’Andorra’ publicat el 1999. Guàrdia és especialment rellevant en haver fundat la primera associació d’artistes del país, la Xarranca. Altrament, una altra de les artistes plàstiques locals que més ha venut dins i fora de les fronteres del Principat va ser la pintora nascuda a Lleida Carme Massana, expandint les seves obres a Madrid, París i als Estats Units. No són les úniques, però en un dia tan especial, recordar l’empremta femenina en el desenvolupament de la societat sempre és convenient.
