La secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, ha comparegut aquest dilluns davant la Comissió Legislativa d’Afers Socials i Igualtat per presentar l’estudi d’impacte econòmic del permís de naixement igualitari i el pla d’actuació que se’n derivarà. El projecte preveu augmentar progressivament, a partir del 2026, les setmanes de permís per al segon progenitor fins a assolir la igualtat amb les 20 setmanes actuals de maternitat el 2033. Cadena ha detallat que l’ampliació es farà “de forma gradual, augmentant dues setmanes cada any” amb l’objectiu de “garantir una implementació equilibrada i sostenible”.
La proposta estipula que les dues primeres setmanes del permís seran d’ús obligatori per al segon progenitor. “Aquestes setmanes són fonamentals per garantir la salut i la recuperació física i emocional de la mare”, ha explicat Cadena. Igualment, les sis primeres setmanes per a la mare hauran de ser de gaudiment obligatori i ininterromput. La mesura també preveu l’acumulació de permisos en famílies monoparentals, que podran sumar les setmanes corresponents als dos progenitors fins a arribar a les 40 el 2033. Així mateix, s’hi inclouen supòsits com l’adopció, l’acolliment o la defunció d’un dels progenitors.
Pel que fa a l’impacte en les empreses, Cadena ha reconegut les inquietuds expressades per alguns sectors. “Hi ha un neguit pel que fa a la dificultat per trobar personal”, ha admès. Per aquest motiu, el text inclou una clàusula que permetrà a les empreses, en casos justificats i quan ambdós progenitors treballin a la mateixa entitat, limitar temporalment l’exercici simultani del permís. Aquesta decisió haurà d’estar “objectivament fonamentada, degudament motivada per escrit i sotmesa a control de la CASS”.
L’estudi econòmic presentat quantifica l’impacte d’una aplicació directa del permís igualitari en 27,69 milions d’euros anuals. Davant d’aquest escenari, la proposta governamental preveu una implementació esglaonada amb un increment acumulat de 19,49 milions d’euros en vuit anys. “Hem volgut fer aquest estudi per saber de quins costos estem parlant”, ha afirmat Cadena, qui ha remarcat que “l’impacte en les finances públiques era bastant elevat” i, per això, s’ha optat per una aplicació progressiva.
Segons ha indicat, la previsió pressupostària ja contempla les necessitats per als propers exercicis fins al 2033, començant per una partida de 546.000 euros el 2026. La mesura s’articularà a través d’un projecte de llei que es presentarà al Consell General durant el segon període de sessions. “Estem acabant de tancar els últims serrells del projecte. No hi queda massa més”, ha explicat la secretària d’Estat, tot assenyalant que s’espera entrar-lo “a mitjans de setembre com a molt tard”.
Finalment, la secretària d’Estat ha destacat que, més enllà dels costos, l’estudi també identifica beneficis socials i econòmics. Entre aquests, es preveu una reducció d’un 3,5% dels ingressos hospitalaris de nadons i un estalvi estimat d’entre 3,36 i 7,64 milions d’euros anuals en salut mental materna, gràcies a la disminució esperada de la taxa de depressió postpart.
