La pandèmia de la Covid-19 ha tingut conseqüències nefastes per a la salut de milions de persones a tot el món, però la manera sobtada com va sorgir i la incertesa que s’arrossega des de principis d’any han tingut també efectes negatius en la salut mental de moltíssima gent que no ha sabut adaptar-se a la nova realitat. En el cas dels infants i dels adolescents, la depressió i l’ansietat s’han incrementat considerablement, ja que, confinats des del primer dia per la seva suposada capacitat de contagi, han hagut de renunciar a anar a l’escola, a veure als amics o abandonar les activitats esportives i socials d’un dia per l’altre. A Andorra, segons la doctora Maria Giró, una de les psiquiatres infanto-juvenil del Centre de Salut Mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, durant el confinament es van trobar «molts quadres d’ansietat, que es manifestaven en nens que no menjaven res durant dies, altres amb problemes de son molt greus o, fins i tot, quadres depressius».
Tot i que les consultes personals no es podien fer, sí que van fer atenció telefònica i videotrucades, tant de primera sessió com de seguiment posterior dels casos. Alguns d’aquests pacients se’ls va haver de derivar al psicòleg i d’altres van necessitar tractament farmacològic, que es va poder començar gràcies a les receptes en línia. Pel que fa als pacients amb visites programades que s’atenen al centre, durant el confinament l’equip format per dos psiquiatres infanto-juvenils i sis psicòlegs els va fer un seguiment telefònic i en línia sense incidències. «En general, aquesta segona opció va estar molt ben rebuda per les famílies perquè facilitava la comunicació», va confirmar Giró.
Segons va explicar l’especialista, al Centre de Salut Mental rep «al voltant del 6% de la població infantil i juvenil andorrana, un percentatge similar al de Catalunya». L’equip habitual també té el suport de psicòlegs d’adults que tracten els pacients de 16 anys en endavant, tot i que les franges que han crescut més durant la pandèmia han estat el grup comprés entre els 0 i els 6 anys i el d’adolescents. Quant a les problemàtiques que més es troben, la doctora Giró va afirmar que es tracta principalment de «TDAH, autisme, quadres depressius i psicòtics».
Consells
Atès que els brots de la Covid-19 estan començant a aparèixer i no se sap quant de temps s’hauran de mantenir les mesures de prevenció, la psiquiatra va aconsellar «mantenir unes rutines d’àpats i d’anar a dormir i d’activitats, siguin físiques o d’ús de tecnologies com tauletes o telèfons mòbils». Aquest últim punt resulta bàsic per a Giró, ja que «l’abús en el consum de tecnologia ha fet molt mal. Nens que l’utilitzaven dues hores durant el cap de setmana han passat a dues hores al dia». Giró entén la dificultat de controlar-ho, ja que molts pares han de treballar mentre els fills es queden sols a casa, però va considerar que «la implicació dels progenitors és cabdal per canviar aquesta situació». Hi ha pares, segons la mateixa doctora, que «prefereixen deixar-li [la tauleta o el mòbil] que haver de fer front a una rebequeria».
Pel que ha constatat l’especialista «les cases on s’ha mantingut certa rutina, els nens han mostrat menys ansietat». Però no són els únics factors a tenir en compte. Giró també va destacar la influència de la salut mental dels pares que, a més, «haurien de donar informació real als nens i filtrar la que reben a través dels mitjans de comunicació».
Un problema global
Així mateix, segons la directora d’Unicef Andorra, Marta Alberch, les consultes de salut mental de nens i joves cada cop comencen abans i com va recordar «ja era una prioritat per a Unicef abans de la Covid, perquè les dades relacionades amb la salut mental dels nens i dels adolescents estava empitjorant en els últims anys. Entre un 10 i un 20% dels menors poden arribar a patir problemes de salut mental», va informar. En aquest sentit, durant el confinament, i en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), van preparar tres vídeos per ajudar a infants i adolescents a gestionar algunes de les emocions que els van sorgir com la por, l’ansietat i el sentit de responsabilitat.
Alberch va incidir en la importància que la salut mental «formi part en l’àmbit internacional del pla de tornada a la normalitat, que garanteixi que hi haurà una resposta adequada i específica sobre salut mental. Que es treballi a la detecció precoç». De fet, creu que la tornada a l’escola permetrà detectar casos més complicats. També considera fonamental que l’àrea de salut infanto-juvenil de l’hospital es reforci per garantir que tots els nens que necessitin un tractament el puguin tenir».
Alimentació
D’altra banda, la nutricionista Katia Durich va afirmar que si durant la pandèmia els adults es van engreixar entre 3 i 4 quilos, en el cas dels infants i el jovent l’increment va ser d’uns 2 quilos de mitjana amb pics de fins a 8 quilos. Les raons rauen en l’abús d’internet, de les noves tecnologies i dels videojocs, combinats amb un sedentarisme forçat i els canvis en la dieta amb un increment important del consum de calories.
La part positiva, va matisar Durich, és que «si es torna a la dieta equilibrada, s’augmenta l’activitat esportiva, es torna a les rutines i als hàbits saludables d’higiene i son, es limita el consum tecnològic i els pares mantenen un diàleg empàtic amb els seus fills, la situació és perfectament reversible», ja que en general, el metabolisme dels nens i adolescents té un procés més accelerat a causa del creixement i perden pes amb facilitat.
