Com creus que acabaràs la quarantena? A) Amb 10 quilos de més; B) Embarassada; C) Alcohòlic o alcohòlica; D) Divorciat o divorciada; E) Totes les respostes són correctes. Si t’has sentit identificat amb alguna d’aquestes possibilitats, no et preocupis, és normal. El confinament al qual estem sotmesos arran de la propagació del Covid-19 fa que tots en un moment o altre ens arribem a plantejar qualsevol situació.
El test és només una broma que en els darrers dies corre per les xarxes socials, però els psicòlegs són conscients que l’obligació de romandre tancats a casa pot provocar una alteració real de la nostra salut mental. Per això, voluntàriament, la psicòloga i psicoterapeuta del Centre Prisma d’Escaldes-Engordany, Ariadna Alonso Casal, ha elaborat una guia amb nou consells per normalitzar al màxim la crisi. «Vistes les trucades i demandes que hem rebut els darrers dies al centre, hem proposat una sèrie de recomanacions per tal d’ajudar a la població en un moment de tanta excepcionalitat com l’actual», explica Alonso. La majoria d’aquests dubtes provenen de mares i pares de menors que demanen mesures per suportar la quarantena sense angoixes o pors innecessàries. «Som capaços de passar-nos un cap de setmana tancats a casa per voluntat pròpia, però si ens obliguen, perdem la calma i creiem que ens tornarem bojos», apunta la psicòloga, tot remarcant la «corresponsabilitat» general perquè l’experiència sigui el menys traumàtica possible.
Els consells
Així, doncs, el més important és estar ben informat: Alonso remarca que el gran volum de dades que rebem actualment ens pot saturar i contribuir a la rumorologia. «Cal evitar les fonts poc fiables i sempre estar pendents de les rodes de premsa o els comunicats oficials del Govern». Però no només els adults ens hem d’assabentar de l’evolució del Covid-19; els més petits també tenen dret a saber-ho. En aquest sentit, la psicòloga informa que hi ha diversos vídeos a internet on s’explica mitjançant dibuixos o contes què és el coronavirus i com fer-li front. «Pensar que els nens són petits i no entendran què passa és un error. Els hem de preguntar quines són les seves inquietuds i conèixer les seves necessitats per poder-los ajudar».
El punt número dos, creu Alonso, és mantenir una actitud positiva: «No es tracta de pensar que em tanco perquè si surto em contagiaré, sinó que em tanco perquè em vull protegir, no vull col·lapsar el sistema sanitari i no vull afectar a cap grup de risc».
Per no donar-li més voltes de les que calen també és important crear un horari i una planificació que ens ajudi a establir una rutina dins el confinament. Això ens evitarà arrossegar-nos cap a mals hàbits, com menjar entre hores o abusar del tabac i l’alcohol. En cas que tinguem nens, el resultat serà molt més efectiu si pactem els horaris amb ells.
Que ens quedem a casa tampoc ha de suposar que no ens puguem relacionar amb el nostre entorn. Fins i tot podem anar més enllà i «aprofitar per reconnectar amb aquells amics o familiars que estan lluny i amb qui normalment no parlem». «Pot ser molt divertit!», assegura la psicòloga, qui està convençuda que amb les noves tecnologies tot plegat és molt més fàcil: només cal acordar un dia i una hora per fer una vídeotrucada amb tot el grup d’amics i explicar-nos allò que ens explicaríem en un bar, però sense sortir de la nostra habitació.
Mantenir-se actiu
Mens sana in corpore sano. I viceversa. Perquè que no puguem anar al gimnàs no vol dir que no puguem exercitar-nos. De fet, està demostrat que fer esport ajuda a reduir l’estrès i l’ansietat i per aquest punt existeixen tutorials a internet que donen lliçons bàsiques de tonificació, cardio o ioga que podem realitzar al menjador de casa i sense cap equipament especial. Ara bé, després de suar no s’hi val anar a veure la televisió, sinó que hem de posar en marxa el cervell amb activitats com treballs manuals, tocar un instrument o llegir un llibre. «Activar la ment no és només fer sudokus!», recorda Alonso.
Aquest també és el moment de fer allò que sempre hem volgut i que hem anat posposant: aprendre a cuinar, millorar l’anglès (o qualsevol altre idioma), fer un curs a distància… Abans, però, convé fer-nos una llista per no deixar-nos res i prioritzar els nostres interessos.
El nostre espai
La convivència no és fàcil. I la soledat, a vegades, tampoc. Sigui quina sigui la situació és important que cadascú tingui el seu espai. «Trobar un espai on poder estar sols ens donarà intimitat dins el mateix domicili», assenyala la psicològa. Finalment, i amb relació al punt número dos, hem de saber capgirar la situació i aprofitar-la per, quan tot passi, «haver après a valorar les coses que ens envolten» i que fins ara ni tan sols ens havíem adonat.
La psicòloga Alonso Casal també és una de les voluntàries dels serveis a distància que es posa en marxa des del Col·legi de Psicòlegs per orientar gratuïtament a qualsevol persona que ho necessiti mentre duri el confinament.
