Andorra ha impulsat, en el marc de la participació en la Conferència de les Parts sobre el Canvi Climàtic (COP26) de la delegació andorrana, els contactes per adherir-se a la Coalició per la Neutralitat de Carboni. Aquest conveni s’alinea amb el compromís nacional del Principat per assolir la neutralitat carboni el 2050. Paral·lelament, la delegació, que ha estat encapçalada per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, també va iniciar els tràmits per afegir-se al grup de països que posa un preu al CO2.
La Coalició per la Neutralitat de Carboni, segons va informar ahir el Govern, reuneix un conjunt d’Estats pioners que han acordat desenvolupar estratègies climàtiques ambicioses per assolir els objectius a llarg termini de l’Acord de París. En concret, la iniciativa pretén recollir els beneficis socioeconòmics de la transició cap a la neutralitat en carboni, construir economies resilients, i accelerar l’acció climàtica global a la velocitat i escala necessàries. En aquest sentit, el Govern va posar en relleu que Andorra compta, des de principis d’any, amb l’Estratègia energètica nacional de lluita contra el canvi climàtic, amb l’objectiu principal d’assolir la neutralitat de carboni, i que està formada per cinc programes d’acció on queden inclosos els propòsits de la Coalició.
A banda del Principat, formen part de la Coalició per la Neutralitat de Carboni: el Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Dinamarca, Etiòpia, Finlàndia, França, Alemanya, Islàndia, Luxemburg, Illes Marshall, Mèxic, Països Baixos, Nova Zelanda, Noruega, Portugal, Espanya, Suècia i Regne Unit.
Gravamen al CO2
De manera paral·lela, la delegació andorrana que s’ha desplaçat a Glasgow, també va fer el procediment per afegir-se a la coalició per la fixació d’un preu del carboni a escala internacional, el Carbon Pricing Leadership Coalition. Segons apunta la coalició, disposar d’un preu del carboni és un dels instruments polítics més forts disponibles per fer front al canvi climàtic. Així mateix, el Govern també va posar l’accent en el fet que la iniciativa té el potencial de descarbonitzar l’activitat econòmica mundial canviant el comportament dels consumidors, de les empreses i dels inversors, alhora que desencadena la innovació tecnològica i genera ingressos que es poden aprofitar productivament.
D’aquesta manera, l’aprovació per part del Consell General de la taxa carboni –també anomenada taxa verda–, permetrà ara al país l’adhesió a aquesta coalició, amb l’objectiu de reclamar un preu del carboni universal que permeti finançar la transició energètica i l’acció climàtica, així com les intervencions necessàries per al ple compliment dels objectius de l’Acord de París.
Amb aquestes accions va cloure la participació andorrana a la COP26. Cal recordar que en el marc d’aquesta conferència, Calvó ha celebrat diverses reunions bilaterals amb els seus homòlegs de països com el Canadà, Tunísia, Mònaco, Portugal i Costa Rica, entre d’altres. A més, també han mantingut trobades el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, i el director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, presents a la cimera. Així mateix, la intervenció de Calvó en la reunió d’Alt Nivell de ministres de Medi Ambient de la COP26 va servir per exposar al món la tasca i el compromís d’Andorra en la lluita contra el canvi climàtic, i a l’hora, exigir el mateix rigor a la resta de països participants, al·legant que «tenim l’última oportunitat per abordar la crisi climàtica amb eficàcia i fermesa».
De fet, com a part d’aquesta responsabilitat i seguint el principi d’exemplaritat, el Govern va informar que el desplaçament de la delegació andorrana a Glasgow s’ha compensat amb la col·laboració d’un projecte sostenible de Xile, amb la voluntat de poder neutralitzar aviat aquests desplaçaments amb projectes al país.
La declaració final es fa esperar per les últimes negociacions
Malgrat que estava previst que els acords de la COP26 es fessin oficials ahir, les últimes negociacions van allargar unes hores la seva publicació. En qualsevol cas, l’esborrany recollia elements com la instància per eliminar fonts d’energia contaminants i per accelerar la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. També recollia la creació d’un ens extern per fer el seguiment de les polítiques climàtiques i més mobilització de fons per finançar les accions dels països en desenvolupament.
