Un habitatge cooperatiu d’una habitació podria costar 670 euros mensuals i requerir una aportació inicial de 16.730 euros. Aquesta és la xifra més favorable de la simulació presentada aquest dijous per l’associació Estaló, una entitat creada per impulsar el model d’habitatge cooperatiu a Andorra i que defensa aquesta fórmula com una nova via per facilitar l’accés a un habitatge digne. «Creiem que aquest model pot donar resposta a les necessitats d’Andorra», han defensat els seus impulsors, recordant que es tracta d’una alternativa pensada especialment per a aquelles persones que no poden accedir ni al mercat de compra ni al del lloguer.
Què proposa, doncs, aquest nou model? En primer terme, una diferència essencial respecte a una promoció convencional: el terreny no es compra, sinó que l’administració, una entitat parapública o fins i tot un propietari privat cedeixen temporalment el dret de superfície a una cooperativa. Posteriorment, els futurs residents de l’espai defineixen conjuntament el projecte, fan una aportació inicial retornable (habitualment del 20%) i obtenen la cessió d’ús de l’habitatge, tot i que sense arribar a convertir-se mai en propietaris. Així, desapareixen el cost del sòl, els marges comercials i bona part de les despeses associades a una promoció immobiliària tradicional.
Els futurs residents fan una aportació inicial retornable (habitualment del 20%) i obtenen la cessió d’ús de l’habitatge, tot i que sense arribar a convertir-se mai en propietaris
Des d’Estaló, i de cara a poder demostrar-ne la viabilitat, l’associació ha elaborat una simulació d’una promoció de 45 habitatges construïts sobre una parcel·la cedida per l’administració. Així doncs, el projecte calcula un cost de construcció de 10,85 milions d’euros que, sumant la resta de despeses de promoció, s’elevaria fins a gairebé 13 milions. En aquest sentit, els responsables sí que han volgut remarcar que «no es pot comprar ni llogar; els residents sempre formen part de la cooperativa», incidint en el fet que, una vegada finalitza el període de cessió, tant el terreny com l’edifici retornen al propietari inicial.
De manera més desglossada, l’estudi presentat per la nova associació ens mostra tres escenaris diferents. El primer seria un cas base, sense cap ajut públic addicional. Aquí, ens trobaríem que un habitatge d’una habitació (55 metres quadrats) requeriria una aportació inicial de 40.160 euros i una quota mensual de 896 euros; si el pis és de dues habitacions (77 metres quadrats), les xifres s’elevarien fins als 56.220 euros d’entrada i 1.255 euros mensuals. Finalment, i pel que fa als immobles de tres habitacions (98 metres quadrats), ‘s’exigiria’ una aportació inicial de 71.550 euros i una quota de 1.597 euros.
Sense cap ajut públic addicional, un habitatge d’una habitació (55 metres quadrats) requeriria una aportació inicial de 40.160 euros i una quota mensual de 896 euros
Passem al segon escenari, en què s’incorporaria l’actual ajut del Govern per a la compra del primer habitatge. És a dir, una bonificació del 50% de l’aportació inicial. Això repercutiria directament en la quota mensual, la qual també es veuria reduiria en aproximadament un 14%. D’aquesta manera, un habitatge d’una habitació passaria a requerir 20.080 euros d’entrada i 774 euros mensuals; un de dues habitacions, 28.110 euros i 1.084 euros, i un de tres, 35.775 euros i 1.380 euros.
En tercer lloc, el darrer escenari que presenta Estaló és el que planteja un suport públic encara més elevat que l’anterior. En aquest escenari, el mateix habitatge d’una habitació quedaria en 16.730 euros d’aportació inicial i 670 euros mensuals, mentre que un pis de dues habitacions costaria 23.425 euros d’entrada i 930 euros al mes. Finalment, els habitatges de tres habitacions requeririen 29.815 euros inicials i una quota de 1.190 euros.
Per tal d’enriquir encara més aquestes dades, els impulsors de l’associació també han comparat aquestes xifres amb les registrades en el mercat actual. Així, i segons les dades exposades, els nous lloguers se situen en una mitjana de 26,9 euros per metre quadrat, segons l’AGIA, i de 18,8 euros, segons el SICAR. En canvi, el model cooperatiu permetria reduir aquest cost fins als 16,3 euros per metre quadrat en el cas base, 14,08 euros amb la primera hipòtesi i 12,07 euros en l’escenari més favorable.
El gran referent del sector, però, és Suïssa, amb prop de 1.500 cooperatives d’habitatge, destacant especialment Zuric, on aquest model representa més del 20% del parc residencial
Tanmateix, i més enllà de les xifres, Estaló ha defensat que es tracta d’un «model win-win» perquè beneficia tant els residents com les administracions i el conjunt de la societat «Aquí hi guanya tothom», han resumit. «No estem inventant res, és un model que ja existeix i és un èxit», han afegit, posant d’exemple els països veïns. Actualment, França compta amb 157 cooperatives d’habitatge, mentre que Espanya en té uns 84. El gran referent del sector, però, és Suïssa, amb prop de 1.500. Un país en què més del 8% de la població viu en habitatges cooperatius, destacant especialment la ciutat de Zuric, on aquest model representa més del 20% del parc residencial després de més d’un segle de trajectòria.
Cal destacar, en darrer lloc, que Estaló (formada actualment per arquitectes, però oberta a incorporar altres sectors laborals) treballa des del 2023 per donar a conèixer aquest model al país, tot i que reconeix que «sense l’administració és difícil establir el model». En aquest sentit, han intensificat les reunions les darreres setmanes amb els principals actors implicats, revelant que els bancs «cada vegada estan més interessats en els models socials». Tanmateix, també han admès que el projecte encara es troba en una fase inicial: «No hi ha cap terreny mobilitzat per dir que demà arrenquem un projecte», han conclòs, tot afegint que «és una llàstima que un model que funciona tan bé encara no hagi arribat a Andorra».
