El grup parlamentari Socialdemòcrata (GPS) considera que dues persones amb una capacitat econòmica similar poden acabar assumint un esforç fiscal diferent en funció de l’origen dels seus ingressos, ja sigui del treball, d’una activitat empresarial o de determinades inversions. Aquesta és una de les conclusions que la formació extreu de les dades fiscals corresponents al 2024 facilitades pel Govern arran d’una demanda d’informació. Segons els socialdemòcrates, les xifres obren el debat sobre com es reparteix l’esforç fiscal al Principat i quins contribuents assumeixen una major part del sosteniment dels serveis públics.
En aquest sentit, el grup posa el focus en la concentració de la recaptació de l’IRPF, assenyalant que el 10% dels declarants amb més ingressos aporta una part significativa del total recaptat a través d’aquest impost. A parer de la formació, això comporta que una part important dels ingressos procedents d’aquest impost depengui d’un grup relativament reduït de contribuents. Tanmateix, també destaquen que les diferents maneres d’obtenir ingressos no acaben tributant de la mateixa manera, ja que mentre salaris, professionals, autònoms i moltes petites i mitjanes empreses tributen pels ingressos i beneficis generats, determinades rendes del capital i algunes estructures patrimonials poden beneficiar-se d’exempcions, deduccions o règims especials.
«És raonable que treballar, emprendre o crear activitat econòmica pugui comportar proporcionalment més esforç fiscal que obtenir determinades rendes del capital?«, planteja la presidenta socialdemòcrata, Susanna Vela, qui considera que les dades evidencien que «tenim un debat pendent sobre com repartim aquest esforç». A més, la formació també posa la mirada sobre l’Impost sobre Societats i recorda que el benefici declarat per una empresa en els seus comptes no equival necessàriament a l’import sobre el qual acaba tributant. Per aquest motiu, consideren necessari conèixer quin impacte tenen sobre la recaptació pública, qui se’n beneficia i si continuen complint els objectius pels quals van ser creats.
«Quan decidim que una determinada renda no tributi o tributi menys, també estem decidint com repartim l’esforç entre la resta de contribuents», assenyala Vela, qui defensa que cal conèixer «a qui beneficien aquestes excepcions i quin cost tenen per a l’Estat». D’aquesta manera, els socialdemòcrates proposen revisar l’impacte de les principals deduccions, exempcions i règims especials vigents, així com disposar de més informació sobre la tributació efectiva de cada tipus de renda. Tot i aquesta petició, el grup remarca que no plantegen un augment generalitzat dels impostos, sinó preservar un sistema fiscal moderat. «El debat no ha de ser simplement si a Andorra paguem molts o pocs impostos. La pregunta és si, dins d’un model de fiscalitat baixa, tothom contribueix de manera equilibrada segons la seva capacitat econòmica», conclou Vela.
