El Sindicat d’Habitatge d’Andorra (SHA) ha traslladat als grups parlamentaris de Demòcrates per Andorra i Ciutadans Compromesos un document amb les seves principals demandes sobre la descongelació dels lloguers, tot i que la reunió prevista amb les dues formacions encara no té data definitiva per “incompatibilitats d’agenda”. El text recull un conjunt de propostes i “línies vermelles” que el col·lectiu considera “imprescindibles” davant la futura aplicació de la llei, a la qual es refereixen com a “Llei d’expulsió programada”.
Una de les principals reclamacions del sindicat és que la protecció dels contractes d’arrendament s’estengui també als signats després del 2021 que vencin entre el 2027 i el 2030, ja que deixar fora aquests contractes generaria “un greuge comparatiu” entre llogaters i propietaris. Pel que fa als increments de les rendes, l’SHA reclama una revisió “a fons” del model previst i establir un índex de preus de referència vinculat al valor real dels habitatges i al poder adquisitiu, així com eliminar automatismes d’increment i que qualsevol referència vinculada al parc públic funcioni únicament com a límit màxim i es basi en una metodologia “pública i verificable”.
El document també posa el focus en els mecanismes que, segons el col·lectiu, poden afavorir expulsions indirectes dels llogaters. Entre aquestes situacions, el sindicat alerta sobre l’anomenada “trampa del fill” i reclama reforçar els requisits perquè els propietaris puguin recuperar habitatges per ús propi o familiar. A més, demana investigacions d’ofici quan hi hagi indicis de frau abans de l’extinció dels contractes, així com indemnitzacions suficients i el dret de reingrés si es demostra un ús fraudulent de la recuperació de l’immoble.
En paral·lel, l’SHA també qüestiona altres vies de resolució contractual que considera potencialment expulsives, com la possibilitat de recuperar habitatges per allotjar treballadors vinculats a la propietat o la venda de pisos destinats a residència habitual. Igualment, reclama revisar exclusions del règim actual, com els habitatges amb rendes superiors a 2.500 euros o els habitatges unifamiliars. Més enllà, però, del contingut legal immediat, el sindicat exigeix la creació d’un mecanisme “anti-expulsió” abans del 2027 per garantir que cap persona perdi el seu habitatge habitual sense disposar d’una alternativa “digna, assequible i estable” al país.
El document també defensa una reforma estructural del model residencial basada en el contracte indefinit com a règim general, limitant els contractes temporals a situacions justificades objectivament. A més, el sindicat reclama regular el lloguer d’habitacions i pisos compartits, reforçar els mecanismes de mediació i arbitratge i millorar els sistemes d’informació sobre el mercat immobiliari. En aquest sentit, plantejen vincular el registre de la propietat amb un cens complet d’habitatges que permeti conèixer dades d’ús, pisos buits i concentració de propietat. A més, el sindicat alerta que, si aquestes mesures no s’incorporen o no es concreten amb “calendaris i garanties”, el conflicte social derivat de l’aplicació de la llei podria intensificar-se a partir del 2027.
