El cap de Govern, Xavier Espot, ha anunciat que l’Executiu revisarà novament el salari mínim durant el mes de juliol. «Procedirem a una nova revisió del salari mínim durant el mes de juliol», ha afirmat, emmarcant la decisió en el conjunt de mesures impulsades per pal·liar els efectes de l’encariment del cost de la vida i de la crisi de l’habitatge.
Així, el mandatari ha reconegut que «l’augment del preu de l’habitatge, una realitat inqüestionable», ha coincidit amb l’increment de la inflació i del cost de la vida, un context que, segons ha dit, ha obligat el Govern a desplegar «una estratègia global orientada a preservar el poder adquisitiu de la ciutadania i a protegir especialment aquelles persones i famílies més exposades a les dificultats econòmiques».
En aquest sentit, el cap de Govern ha reivindicat les mesures adoptades durant la legislatura, entre les quals ha destacat els increments salarials, la revalorització de les pensions més baixes, l’ampliació de les ajudes socials, el manteniment de la gratuïtat del transport públic i l’aplicació de mesures fiscals per alleugerir la càrrega econòmica de les llars.
«L’objectiu és garantir que les persones amb salaris més baixos no perdin poder adquisitiu» – Xavier Espot
Pel que fa al salari mínim, Espot ha tret pit de l’evolució registrada durant els darrers anys, tot recordant que des del 2019 ha passat de 1.050 euros mensuals als 1.525,33 euros actuals, un increment acumulat superior al 45%. «No es tracta d’un augment puntual. És el resultat d’una política sostinguda» destinada a garantir que «les persones amb salaris més baixos no perdin poder adquisitiu i puguin participar dels beneficis del creixement econòmic del país», ha defensat.
El cap de Govern ha avançat que la decisió sobre aquesta nova revisió es prendrà entre aquest dimecres i el de la setmana vinent. La voluntat de l’Executiu és repetir la fórmula aplicada durant la crisi energètica, amb dues actualitzacions del salari mínim en un mateix any. «La idea és, com vam fer durant la crisi energètica, fer dos salts en un any» i acostar-lo «com més aviat millor» al 60% del salari mitjà.
A més, el cap de Govern també ha remarcat que la revisió del salari mínim no només beneficia els treballadors amb les retribucions més modestes, sinó també les famílies que perceben prestacions socials vinculades a aquest indicador. En aquest sentit, ha posat d’exemple les pensions de solidaritat per discapacitat, a les quals l’Executiu destina més de 5,7 milions d’euros, i les pensions de solidaritat per a la gent gran, dotades amb més de 9,4 milions d’euros.
Nous ajuts per als llogaters
Paral·lelament, Espot ha avançat que el Govern aprovarà en els pròxims dies un nou programa d’ajudes destinat a les llars que destinen més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer. Segons ha explicat, aquestes ajudes no només s’adreçaran als llogaters afectats per la renovació dels contractes que fins ara estaven subjectes a la pròrroga forçosa, sinó també a aquelles persones amb contractes signats a partir del 2022 que es renovin, així com als ciutadans que, per qualsevol circumstància, hagin de formalitzar un nou contracte d’arrendament.
El cap de l’executiva ha detallat que el nou programa tindrà «una vessant menys assistencial i més estructural», amb l’objectiu d’arribar a un nombre més ampli de ciutadans. «No només al col·lectiu de persones vulnerables, sinó també a la classe mitjana del nostre país», ha afirmat.
El requisit principal serà que la despesa en habitatge superi el 30% dels ingressos familiars, si bé el cap de Govern ha indicat que els percentatges d’ajuda seran progressius en funció del nivell de renda. «Ho hem d’acabar de calibrar», ha admès, tot assenyalant que encara s’estan fent les estimacions econòmiques del programa.
A diferència dels ajuts actuals al lloguer, aquest nou instrument no es planteja com una prestació social. «Està pensat per arribar a molta més gent. No des d’una perspectiva assistencial, sinó des d’una perspectiva estructural», ha remarcat. En aquest sentit, també ha avançat que la gestió deixarà de recaure en el Ministeri d’Afers Socials i passarà a dependre del departament d’Habitatge, que el Govern preveu reforçar.
El cap de Govern ha insistit que l’objectiu és evitar que una família hagi de destinar més del 30% dels seus ingressos al lloguer, tot i que ha reconegut que el sistema haurà de tenir en compte el nivell d’ingressos de cada unitat familiar. «Hem d’estar en una visió més omnicomprensiva i intentar arribar a tothom», ha afirmat.
