El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha qüestionat aquest dijous, durant el debat de totalitat del Projecte de llei del pressupost per al 2027, la resposta de l’Executiu a la crisi de l’habitatge, advertint que «el preu de l’habitatge segueix pujant al nostre país. De fet, el tercer trimestre del 2025, l’increment ha estat superior al 7% trimestral, i la mediana dels preus de lloguer als portals immobiliaris se situa actualment en els 2.300 euros. És una xifra que s’ha doblat en els darrers cinc anys». Així, el parlamentari ha insistit que «si el retorn dels joves es complica i la gent gran marxa del país, perdem el futur amb la gent jove i perdem la memòria amb la gent gran».
En una línia similar s’ha expressat la presidenta socialdemòcrata, Susanna Vela, qui ha centrat la seva intervenció en l’orientació d’uns comptes que, segons ha exposat, arribaran als 835 milions d’euros, aproximadament 85 milions més que l’exercici anterior: «Sí, estem davant d’un pressupost expansiu. I precisament perquè el Govern disposarà de molts més recursos, la nostra responsabilitat no és simplement preguntar si es gasta més o si s’inverteix més. La pregunta és en què es gasten exactament aquests 85 milions addicionals, quines prioritats estableix aquest Govern, quin és el retorn que obtindrem d’aquesta despesa i quina despesa estem consolidant per als pròxims anys», ha manifestat en defensa de l’esmena a la totalitat.
«El parc públic d’habitatges és probablement la contribució per la qual serà recordat aquest Govern. Ens hauria agradat veure peritatges més realistes i una despesa més ajustada al preu de mercat. L’Administració va gastar molt més en la compra i rehabilitació d’aquests pisos del que costa l’obra privada», ha afegit Escalé, mentre que Vela ha posat l’accent en la distribució de les partides destinades a afrontar la crisi residencial. «La partida destinada a construcció directa d’habitatge social passa d’uns 12 milions a 6,7 milions, és a dir, disminueix un 44%. Per tant, sí que tenim més recursos en habitatge, però també ens trobem davant d’un canvi de model. Nosaltres voldríem saber si aquest canvi respon a una estratègia a llarg termini o simplement intenta donar una resposta immediata a una crisi que continua sense resoldre’s», ha exposat la consellera.
Així, Vela ha insistit que «davant de l’emergència no només es necessiten ajuts per pagar l’habitatge, necessitem augmentar l’oferta d’habitatge assequible i públic. Sense oferta suficient, el problema continuarà». En aquesta línia, un dels principals retrets de Concòrdia ha estat dirigit als ajuts directes al lloguer i al programa de finançament que preveu limitar l’esforç econòmic de les famílies al 30% dels ingressos: «És negatiu per tres qüestions. La primera és que l’impacte serà inflacionari. Sabem que pagar directament els lloguers dels pisos té un impacte inflacionari perquè ho hem vist allà on s’ha fet. Per què no ho estan fent la resta de governs del món que també tenen problemes amb l’habitatge? Perquè sempre que s’ha fet ha repercutit en un increment dels preus que no es relaxa quan després es retiren».
«Amb cinc milions d’euros n’hi ha prou? És una previsió econòmica correcta? És una política dissenyada per a famílies que cobren fins a 5.400 euros. Per tant, estem parlant de l’assistencialització massiva de la població. Per respondre al problema actual del mercat, una persona normal, amb un salari medià, haurà de recórrer a ajudes socials», ha lamentat Escalé, qui també ha dedicat una altra part de la seva intervenció a l’evolució demogràfica que hi ha actualment. «Hem passat dels 76.000 habitants als actuals 90.000. […] Aquestes persones circulen per les nostres carreteres, necessiten atenció mèdica i els seus fills també hauran d’anar a l’escola. Per tant, hi ha un impacte molt important en la despesa de funcionament del Govern. Ens hem de preguntar si la qualitat del servei està augmentant més enllà del fet que augmenti el pressupost públic».
En aquest sentit, el parlamentari també ha qüestionat que els indicadors de creixement econòmic reflecteixin una millora efectiva de les condicions de vida, preguntant-se si «quan el Govern ens parla del creixement, realment creix el benestar de les persones?» i posant el punt en què «la gran diferència és entre aquells que poden mobilitzar capital perquè ja el tenien i aquells que no el poden mobilitzar perquè no el tenien». Pel que fa a la sanitat, Vela ha reconegut la necessitat de reforçar els recursos destinats al SAAS, però ha reclamat una avaluació més exigent dels resultats: «El pressupost global del SAAS passa de 130,2 milions a 146,2 milions d’euros, un augment del 12,2%. Nosaltres no qüestionem aquest increment. El que sí que exigim és una relació més clara i directa entre recursos i millors resultats», ha etzibat.
«Govern no ha disminuït de forma significativa el deute públic. El deute públic en termes nominals, el deute que s’ha de pagar si hi ha una crisi demà, és el deute al qual s’ha compromès Govern. I és un deute de més de 1.200 milions d’euros», ha afegit Escalé, reclamant més planificació davant les jubilacions previstes a l’Administració. «Ve la jubilació més important del sector públic de la història del nostre país i això ho hem de tenir en compte. Com podem projectar-nos a mitjà i llarg termini si no hi ha planificació?», ha plantejat el candidat a cap de Govern, definint la situació actual com «el dia de la marmota institucional». «La nostra discrepància no és que Govern gasti o que inverteixi, sinó com s’inverteix o com es gasta. No és que s’augmenti el pressupost, és que es consolida aquest augment», ha conclòs Vela.
