El president suplent del grup parlamentari Socialdemòcrata (GPS) i conseller general, Pere Baró, ha presentat una demanda d’informació al Govern per conèixer amb detall si els criteris establerts d’accés a l’habitatge
públic responen a les necessitats reals de les famílies d’Andorra. La petició es produeix arran del procés d’adjudicació dels habitatges de la Borda Nova I, on, dels 44 habitatges disponibles, 36 han pogut ser adjudicats en la primera convocatòria, mentre que la resta hauran de ser objecte d’una nova.
Per al GPS, aquesta situació ha de servir per anar més enllà de la xifra d’habitatges que han quedat vacants i analitzar què està passant amb les persones que necessiten accedir a un habitatge assequible: «Que alguns habitatges no s’hagin pogut adjudicar no significa necessàriament que no hi hagi necessitat d’habitatge públic. Cal saber quantes persones volien accedir-hi, quantes complien els requisits i, sobretot, quantes persones en situació de necessitat estan quedant fora del sistema i per què», assenyala Baró.
La demanda d’informació reclama a l’Executiu dades sobre el nombre de persones inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge a preu assequible, les persones que compleixen els requisits, les sol·licituds presentades i els motius pels quals determinades persones han estat excloses. Així mateix, el PS també vol conèixer el perfil socioeconòmic de les persones sol·licitants: els seus ingressos, la composició de les unitats de convivència, la presència de menors, la situació laboral, la situació residencial actual i, especialment, quin percentatge dels seus ingressos destinen al pagament del lloguer.
«Que alguns habitatges no s’hagin pogut adjudicar no significa necessàriament que no hi hagi necessitat d’habitatge públic» – Pere Baró
Per als socialdemòcrates, aquesta informació és imprescindible per determinar si els criteris actuals estan identificant realment les persones que tenen més dificultats per accedir a un habitatge. «Necessitem saber si tenim un problema de manca de demanda o si tenim un problema de requisits. No és el mateix que no hi hagi persones que necessitin aquests habitatges que hi hagi persones que els necessitin però no puguin accedir-hi perquè no compleixen uns criteris determinats», afirma el PS.
Un dels elements que el grup parlamentari socialdemòcrata considera especialment rellevant és l’evolució del cost del lloguer durant els propers mesos. La demanda d’informació demana al Govern si, a l’hora de valorar la situació de les persones sol·licitants, es té en compte únicament la seva situació actual o també l’evolució previsible de la despesa d’habitatge.
En particular, el PS vol saber quantes persones que actualment no superen el llindar del 30% dels ingressos destinat al lloguer podrien superar-lo durant l’any 2027 com a conseqüència de l’actualització de les seves rendes. «Una família que avui no supera el 30% dels seus ingressos destinat al lloguer pot trobar-se en una situació completament diferent d’aquí a uns mesos. Si els criteris només tenen en compte la fotografia actual, correm el risc que el sistema arribi tard a les necessitats de moltes famílies», assenyala el grup socialdemòcrata.
Per aquest motiu, el PS demana saber si el Govern o l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) han elaborat projeccions sobre l’evolució de la demanda d’habitatge públic durant els anys 2027 i 2028 i sobre l’impacte que poden tenir els increments de les rendes sobre les famílies.
«Necessitem saber si tenim un problema de manca de demanda o si tenim un problema de requisits» – PS
El grup parlamentari Socialdemòcrata també considera necessari analitzar si les tipologies dels habitatges que formen part del parc públic responen a la composició real de les llars que necessiten accedir-hi. En aquest sentit, la demanda d’informació demana conèixer quantes persones poden optar a cadascuna de les tipologies d’habitatge disponibles i quantes persones, tot i complir els requisits generals, no poden accedir a determinats habitatges perquè aquests no s’adapten a la seva situació familiar.
Per al PS, la política d’habitatge públic no es pot limitar a construir habitatges, sinó que ha d’assegurar que l’oferta, els requisits i els mecanismes d’adjudicació estiguin alineats amb les necessitats de la població. Així, els socialdemòcrates consideren que el cas de la Borda Nova ha de servir per obrir un debat més ampli sobre el model d’habitatge públic del país.
«Necessitem un parc públic que sigui capaç de donar resposta a les necessitats actuals, però també d’anticipar les que tindrem demà. Si sabem que el mercat del lloguer està tensionat i que moltes famílies poden veure augmentada la seva despesa d’habitatge, els criteris d’accés també han de ser capaços d’anticipar aquesta realitat», defensa el PS. Per aquest motiu, la demanda d’informació també sol·licita a l’Executiu els estudis, informes i anàlisis que expliquin les causes per les quals no s’han pogut adjudicar tots els habitatges de la Borda Nova I, així com informació sobre la segona convocatòria prevista i sobre els possibles canvis en els requisits d’accés.
En darrer lloc, el GPS considera que l’habitatge assequible no pot ser només una qüestió de nombre de pisos construïts, sinó també de garantir que les persones que realment els necessiten puguin accedir-hi: «L’objectiu ha de ser que cap família quedi fora del parc públic simplement perquè els criteris administratius no són capaços de reflectir la seva situació real o la que tindrà d’aquí a uns mesos».
