L’any que ve el Comú d’Andorra la Vella comptarà amb tota la xarxa d’aigua potable digitalitzada i sectoritzada. Així, els treballs per completar la fase dos de les intervencions que ja van començar en el passat mandat es completaran el 2025 i llavors es “fregarà l’excel·lència” pel que fa a l’eficiència de la xarxa, ja que les pèrdues passaran del 40% al 15-20%, una xifra que encara que pot semblar elevada, el conseller de Serveis Públics i de Medi Ambient i Patrimoni Natural, Jordi Cabanes, destaca perquè suposa un indicador de “màxima eficiència”.
De fet, el conseller reivindica que el que ha impulsat el Comú de la capital amb la digitalització de la xarxa és “un projecte per lluir-se” i pot ser un exemple del camí que cal seguir per optimitzar l’ús d’un recurs preuat que cada vegada serà més escàs.
Pel que fa al procés, després que en el mandat anterior, durant el 2023, es donés el tret de sortida a aquests treballs, que van suposar una inversió de 500.000 euros i l’actuació en diferents sectors, ara s’encara la segona, amb intervencions en vuit punts. Els treballs actuals se centraran més en la part central de la parròquia i s’allargaran durant deu mesos. La inversió que farà la corporació serà de 479.140 euros i és previst que no suposin gaires afectacions en la mobilitat, ja que “es busca amb l’empresa l’arqueta que tingui menys afectació“.
En aquest aspecte, les zones en les quals s’actuarà seran bàsicament la Comella, Prada Ramon, la zona a tocar de Meritxell i també la de Sant Ermengol. De fet, les dues fases en què es van dividir els treballs preveien una zona sud que anava de l’estadi comunal o la rotonda de camp Bastida i cap avall i la segona que va cap amunt.
Cabanes subratlla que amb aquesta digitalització de la xarxa, el que s’aconsegueix és que sigui més eficient perquè es permet regular pressions, ja que no es necessita la mateixa a tota la parròquia, la qual cosa permetrà també “menys pèrdues de càrrega i que la xarxa estigui menys estressada” i, d’aquesta forma, derivar en una millora en l’eficiència operativa. Cal recordar que, fins ara, si es detectava una fuita, s’havia de tallar grans zones i ara s’acotarà molt més.
A banda d’això, es podrà intervenir amb més celeritat, pel fet que amb la digitalització es podrà detectar de seguida que hi ha una fuita i, així, s’hi podrà donar “una resposta molt més ràpida”. En definitiva, també s’aconsegueix un impacte en l’estalvi econòmic, perquè tota l’aigua que ara es perd es podrà estalviar i evidentment, això tindrà efectes positius per a la sostenibilitat mediambiental del país, fa saber l’ANA.
“El que aconseguirem amb aquesta sectorització és millorar cada litre d’aigua que surt de les nostres captacions, que arribi al 80% o al percentatge més elevat possible a les nostres xarxes”, manifesta el conseller del Comú, que reivindica alhora que hi ha “altres parròquies que s’han interessat per aquest model” i que pot servir d’exemple fora d’Andorra. A més, Cabanes recorda que inversions en la xarxa són importants per millorar la seva eficiència, atès que cal pensar que malgrat que aquest ha estat un any en què la sequera no ha estat tan important, “venim de dos estius complicats i sembla que la tendència serà cada vegada que hi hagi menys precipitacions i, per això, més dificultats”.
