Bixessarri és un petit poble -té la seva capella de fusta- dels molts que hi ha a Andorra, pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Lòria. Dona nom al riu Bixessarri, que és el més cabalós d’Andorra després del Valira, no en debades les seves aigües s’alimenten dels dos torrents que baixen del pic de Salòria: el torrent de Salòria i el torrent de Setúria. Per entendre el significat d’aquest topònim i hidrònim, cal fixar-nos en una paraula de la mateixa arrel, com és “sarró”, paraula amb vuit accepcions segons el Diccionari Alcover-Moll, però que la primera és: Bossa feta de pell, o de tela, que els pastors i altres homes que van pel camp porten penjada amb una corretja pel coll i que serveix per a dur-hi menjar, utensilis, diners, etc. Li ha faltat dir que el sarró es porta encreuat al coll, que és el tret més peculiar. El sarró es diu així perquè es duu entravessat a l’esquena.
Un altre mot de la mateixa arrel: “sàrria”, que consisteix en un parell de bosses fetes d’espart, entrellaçades, que es posen damunt l’esquena del ruc per dur una càrrega d’objectes o coses molt variades: fruites, mercaderies, palla, etc. També es posa entravessada damunt l’esquena del ruc de manera que les bosses pengen una per cada costat. Així, doncs, ens trobem que l’arrel “sarri” ha de significar “creu”, en una llengua que al no ser romànica, només pot ser l’euskera o basc, que ja sabem que es va parlar a Andorra. Per altra part, el topònim de Bixessarri sempre se l’ha associat amb la llengua basca per la seva terminació en -arri, ja que, com tothom sap, és típic d’aquesta llengua que molts topònims o paraules acabin en -arri, -erri, -orri, urri, etc. Precisament noms com Bixessarri i alguns altres són l’únic indici que es va parlar el basc al Principat, fins al s. X segons el doctor Joan Cormines.
Contemplant la fesomia i l’emplaçament de Bixessarri, ens adonem que es troba de ple justament en una “cruïlla” de camins. El pal principal de la creu és la carretera que puja a Os de Civís i el pal travesser està format pel camí que duu al santuari de la Mare de Déu de Canòlic per un costat i pel que duu a la capella de Sant Joan Baptista d’Aixàs per l’altre. Són dos camins que s’enfilen fent moltes ziga-zagues, d’una manera molt simètrica i si fa no fa fins a la mateixa altitud. Bixessarri s’hauria de partir en Bixe-sarri, amb el problema de saber quin és exactament el significat de Bixe-. No sabem si seria una preposició, com “en”, “enmig” d’una creu, o si es tracta d’un substantiu com el basc “bidea”, camí. Llavors tindríem Bixes-sarri = camins en creu, que fora l’equivalent al català cruïlla.
Reconec que en el meu llibre ‘Recorregut toponímic per la Seca, la Meca i les Valls d’Andorra (La Trenca)’ em vaig equivocar a l’hora d’interpretar el topònim de Bixessarri, així que ara ho aprofito per rectificar l’espifiada.
