Actualment, és la por més estesa en la societat: la por a l’augment excessiu del preu del lloguer. Perquè per molt que l’IPC sigui del 3, 4, o 5%, no és comparable a l’augment del cost de la vida i, encara menys, al lloguer de l’habitatge. D’estar pagant 400 € mensuals a pagar-ne 800 €, i això per no dir 1.500 €. Per tant, una persona que fins ara podia viure sola, ser independent econòmicament amb un sou de 1.450 €, de cop i volta ha de pagar el doble pel seu lloguer. Es veu obligada a compartir el pis si no vol estar en la precarietat.
És a dir, passa d’estar sola a casa, amb la seva comoditat i tranquil·litat, a haver de conviure amb més gent i, moltes vegades, amb desconeguts. Igualment, aquest escenari encara és optimista, però quan estem parlant d’una família amb fills i estan acostumats a viure en un pis de tres habitacions, cadascun en la seva i ara han de marxar a un més petit perquè el preu s’ha disparat, què succeeix, què passa per la ment d’aquests pares?
Doncs, emocionalment, no hi ha diferència entre tots dos casos: l’ansietat, l’angoixa i la depressió s’instaura en el seu cap. Un malestar que comença quan han transcorregut quatre anys de lloguer i només en queda un pel dia fatídic, o quan sabem que la renovació no tindrà lloc perquè és inassumible. Posem que ens guanyem bé la vida i tenim un sou de 2.000 €, però ens demanen 1.500 € pel lloguer del pis. Queda clar que és inassumible i ara siguem més realistes i anem al sou més cotitzat, que en estadística s’anomena la moda. Aquest està entre el sou mínim i els 1.700 €, perquè molta gent en comptes de descansar els seus dos dies setmanals, només en descansa un o perquè té una segona feina.
Aquesta persona s’està deixant la salut treballant només per sobreviure, donat que una vegada ha pagat el lloguer i el menjar no li queden més diners. Certament, aquesta manera de viure era productiva fins fa uns pocs anys, però a partir del 2021 la cosa ha canviat substancialment. Abans un lloguer d’entre 500 € i 850 € era un preu estàndard i si volies un estudi, el podies trobar encara a millor preu, prop dels 400 €. Actualment, el preu normalitzat no baixa dels 1.000 €, però la cosa no acaba aquí. Amb les pensions i particulars que lloguen habitacions està passant exactament igual, de llogar-les per 300 € mensuals han passat a 800 € i és clar, això és destructiu mentalment. La persona està treballant només per tenir un lloc on dormir, perquè poca vida pot fer en una habitació o pis compartit amb gent desconeguda.
L’ésser humà necessitem la nostra intimitat, dels nostres moments de solitud per desconnectar del món exterior per així mantenir la serenitat, i quan ens veiem privats d’ells la nostra ment no descansa i, consegüentment, emmalalteix. Aleshores, estem veient com l’augment abusiu del preu del lloguer pot arribar a tenir conseqüències negatives en les arques de l’Estat, atès que un conjunt de persones malaltes mentalment s’acaba traduint en una societat improductiva.
