La decisió d’aturar el país durant dues hores amb motiu de la visita del copríncep Emmanuel Macron es presenta com una pràctica habitual i assumible. El Govern en minimitza l’impacte, apel·lant a la brevetat de la mesura i al precedent d’altres visites, però normalitzar no sempre és justificar. En un moment en què molts negocis operen amb marges estrets i amb una activitat condicionada per la incertesa econòmica, obligar a tancar, encara que sigui unes hores, no és un gest neutre. El missatge que es projecta és clar: l’activitat econòmica pot quedar supeditada, sense massa debat, a les exigències del protocol institucional. La qüestió no és si el país pot assumir dues hores d’aturada, sinó si és pertinent continuar aplicant aquestes decisions sense una revisió crítica. En una economia cada vegada més exigent, el respecte a les institucions no hauria d’anar en detriment de la sensibilitat cap al teixit productiu.
