Andorra segueix tendències, però al seu ritme. Les dades estadístiques mostren que Andorra segueix el tarannà dels seus veïns. La societat andorrana està abocada a la fi de les famílies i matrimonis més convencionals? Tenim una crisi de família al Principat?
Segons el recull de dades analitzat, podem dir que sí, que per exemple l’any 2023 hi ha hagut més de 200 divorcis. És la dada més elevada des que es té registre, i la tendència és que hi hagi més en un futur no molt llunyà.
Abans de tot cal fragmentar aquesta gran pregunta i visualitzar-la al detall. La primera dada interessant és que el grup d’edat que més es divorciava l’any 2017 eren els trams de 26 a 45, mentre que en les darreres dades el tram de 45 a 55 ha superat al dels més joves. Les parelles es casen més tard i es divorcien més tard.
Tot i que els matrimonis tenen una tendència a divorciar-se, els matrimonis que es casen pel civil són els que més es divorcien, mentre que els matrimonis religiosos baixen la mitja.
Si els dos membres són andorrans, hi ha una tendència a què aquest matrimoni perduri, mentre que els matrimonis en què tots dos són estrangers o un dels dos és andorrà té més possibilitats al divorci.
És a dir, que les possibilitats de divorci augmenten si un o els dos membres són estrangers, tenen entre 35 a 55 anys i s’han casat pel civil. Cal dir que el nombre de persones que es casen també ha augmentat al llarg dels anys.
Si fem una extrapolació i interpretació de les dades, podem dir que sí, Andorra segueix el corrent dels veïns, però aquest corrent està impulsada per gent que ve al Principat a viure o algú estranger es casa amb algú andorrà. La tendència de divorci decreix quan es tracta d’un matrimoni andorrà.
Aquesta interpretació de dades pot significar que sí, és evident que l’edat, la nacionalitat i els valors determinen la durada de la família i del matrimoni. Sobretot la darrera part, ja que els matrimonis entre andorrans fets per l’església tenen una major durada i un índex més baix de possibilitats de divorci.
Les dades de divorci també pesen sobre la nostra economia. Si no es mantenen les relacions a llarg termini, més famílies monoparentals i problemàtiques poden sorgir, i més risc de pobresa i mala atenció poden rebre els nens. Per tant, si es redueixen els divorcis, més capacitats d’actuació en contra de la pobresa i educació poden ser efectives. Convertir de nou a la família en un actor polític pot ser útil per gestionar molts dels problemes socials actuals.
