La proximitat de les eleccions comença inevitablement a condicionar el debat polític, i els primers moviments confirmen que els partits ja pensen en candidatures, aliances i possibles pactes. És legítim que ho facin, però convertir massa aviat la recta final de la legislatura en una precampanya permanent comportaria el risc de relegar qüestions que continuen exigint respostes. Habitatge, poder adquisitiu, creixement o encaix europeu no poden quedar subordinats als càlculs electorals. En aquest context, resulta pertinent recordar que encara queden mesos de feina parlamentària i decisions importants per prendre. Hi haurà temps per conèixer candidats, programes i aliances, i també per valorar si les apel·lacions a grans espais ideològics responen a projectes compartits o simplement a l’aritmètica electoral. Mentrestant, centrar els esforços en els problemes del país no significa ignorar les eleccions, sinó assumir que la millor carta de presentació davant les urnes continua sent la feina feta fins al darrer dia.
