Com qualsevol sentiment, aquest també ve acompanyat d’emocions i, per tant, segons el significat que li donem, ens inundarà el cervell d’alegries, de penes o simplement, ens serà indiferent. Així doncs, hem de tenir molta cura amb la seva gestió, donat que pot endinsar-nos en la depressió. Curiosament, el sentiment de solitud pot fer acte de presència tot i estar envoltats de més gent (familiars o amics) i si no el tractament adequadament, s’instaurarà en nosaltres de manera permanent. Aleshores, només sentir la seva presència hem d’actuar i una manera efectiva de gestionar-lo, és sent conscient en tot moment de per què estem fent les coses. És a dir, estem comportant-nos amb coherència, seguint els nostres principis i valors, o, per contra, ho estem fent per a evadir l’angoixa i l’ansietat que ens provoca? Ens trobem desemparats, desesperats i amb un dolor emocional igual o superior al físic.
Per tant, la pregunta clau és d’on ve aquest sentiment, què o qui el provoca: és l’estat, amb les seves polítiques socials, la gent que ens envolta o som nosaltres mateixos? Així doncs, ens sentim sols perquè les infraestructures governamentals són defectuoses, estem en un ambient social facilitador, o, per contra, és la nostra manera de pensar la que ens incita a la solitud? – Aquesta pregunta no pot passar desapercebuda atès que, podem viure en una ciutat de tres milions d’habitants i sentir-nos sols, perquè no mantenim cap lligam emocional amb ningú.
També podem estar emparellats i paral·lelament, sentir-nos sols, perquè no hi ha una comunicació aprofundida amb l’altra part – O inclús, podem tenir moltes ganes de compartir activitats amb els altres, però les polítiques socials dificulten la interacció social. Aleshores, la qüestió radica en trobar la variable que està potenciant el sentiment de solitud i una vegada localitzada, treballar en ella. Amb això vull dir que, vivim en l’era de la tecnologia i que gràcies a ella i en bona part també a les xarxes socials, podem interactuar sense limitacions horàries, ni geogràfiques amb qualsevol persona del planeta.
Ara, cal remarcar que el contacte humà és irreemplaçable i, per tant, cap xarxa social o programa informàtic ha de ser la primera opció per a socialitzar donat que, no tenen en compte l’empatia. En canvi, la interacció personal, la de tu a tu, a banda d’enfortir-la, ens augmenta el llindar a la frustració i paral·lelament, també ens potencia la creativitat. Els tres conceptes bàsics per entendre el sentiment de solitud. Aquesta sensació d’estar sols, encara que estiguem envoltats de més gent i que ens provoca angoixa, perquè pensem que estem perdent el temps. Creiem que estaríem millor en un altre lloc, un on ens valorin com ho mereixem. Aleshores, tenint aquests tres conceptes interioritzats, rarament ens perjudicarà el sentiment de solitud, perquè en comptes d’enfonsar-nos, l’aprofitarem per canviar d’hàbits i costums i així crear una realitat més productiva.
