- Fermí Ginjaume ens ha demostrat la seva duresa i resistència amb les adversitats dels darrers anys
ANTONI POL I SOLÉ
Arquitecte
Aquest eren els seus dos punts de referència, l’un a ran de cel i l’altre a ran de mar. El Fermí Ginjaume, ens ha deixat, als 65 anys. Se n’ha anat sense deixar de tenir aquella força vital que l’empenyia a no parar mai de moure’s, de pensar, de parlar, de projectar, d’estimar la vida, d’aprofitar cada moment … amb aquella passió que el caracteritzava.
Professional seriós i amb capacitats per a obtenir resultats, ens ha demostrat la seva duresa i resistència amb les adversitats dels darrers anys fent-hi front en un pols que fins al darrer moment va resistir.
La seva vehemència i inflexibilitat en el que creia el conduirien a unes actituds competitives i triomfadores. Exigent i evasiu també era afectuós i generós amb els més pròxims. Tenia una gran habilitat tècnica o domini del medi de la construcció en que es va moure ja des dels 21 anys amb els seus estudis d’arquitectura tècnica i més tard els d’arquitectura superior, acabats als 35 anys, tot i provenir de pagès. El seu projecte fi de carrera va guanyar el primer premi Dragados y Construccions a nivell d’Espanya convocat per aquesta empresa i el Departament de Construcció de l’ETSAB.
Vam coincidir a la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona el curs 1976-77, a tercer de carrera, quan es va a permetre als arquitectes tècnics de poder continuar estudis d’arquitectura.
La seva empenta, ambició i capacitats excepcionals han fet que hagi passat tant ràpid com ho fa el vent a St. Julià de Lòria. En 65 anys ha fet tot el que havia de fer, que no ha estat poc, comptant amb l’estimable suport de la Lluïsa , el Lluís i la Roser.
La nostra relació, tot i la diferència d’edat que amb el pas dels temps es torna insignificant, es va consolidar en ocasió de la creació (1988) i llarga posada en funcionament del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra i va formar part del grup d’arquitectes que manifestament o discretament creien en la necessitat de poder comptar amb una estructura col·lectiva que permetés l’assumpció de la funció social de l’arquitectura i alhora ajudés a millorar el nivell de la tasca professional dels arquitectes i del sector de la construcció i a preparar-se per als reptes que la societat andorrana es veuria abocada a assumir amb la seva modernització, com així ha estat i és avui en ocasió de l’obertura econòmica i altres qüestions. La seva aposta va ser sempre per a la qualitat professional.
Fou un dels 17 signants demanant la creació del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra el 3 de juny de 1987. Va ser vocal de les tres primeres juntes del COAA, que vaig tenir l’honor de presidir entre 1988 i 1993, concretament 1988-1989, 1989-1991 i 1991-1993.
Tres van ser les seves principals aportacions i que vull destacar, a part de la seva participació en la resta d’iniciatives que es varen aconseguir. La creació pel COAA del Llibre d’Obra, eina indispensable i que ha mostrat la seva gran utilitat durant aquests darrers 25 anys. La signatura del conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya que obria pas a una relació d’intercanvi i suport continus. I el seu recolzament incondicional al visat tot i ser-ne un dels màxims contribuents, que ha servit per a disposar dels recursos econòmics per a poder dur a terme els objectius del COAA.
Entre els seus nombrosos treballs, estesos per tot el país i realitzats sovint amb altres companys es troben les següents obres. A nivell públic el Centre esportiu i l’escola francesa i andorrana de St. Julià de Lòria amb F. Benezet i J. Casamajó, el camp de futbol d’Aixovall, el camp de tir de La Rabassa amb A. Terreros i J. Casamajó, el centre cultural Lauredià, l’aparcament i la plaça de la Germandat a St. Julià de Lòria amb J. Casamajó, les pistes poliesportives i l’aparcament comunal del Pas de la Casa amb Riera, Gutiérrez i Sotorres, la plaça dels Arínsols d’Encamp, el poliesportiu el Prat Gran, l’aparcament i el Centre de Salut a Escaldes-Engordany amb P. Bonet i I. Tiana, el despatx central de la Policia a l’edifici administratiu de l’Obac a Escaldes-Engordany amb A. Dorca, l’escola andorrana de La Massana, amb C. Gras i l’escola andorrana de segona ensenyança a Encamp amb M. Fité. A nivell privat l’edifici del Centre de Negocis Andbank a Escaldes-Engordany amb Suso i Viaplana, el centre comercial Viladomat a Andorra la Vella, el centre comercial el Bolet a Andorra la Vella amb R. Cisneros, l’edifici Cèntric a Andorra la Vella amb R. Cisneros, l’edifici Arthotel a Andorra la Vella, el centre comercial River a Sant Julià de Lòria amb G. Petit, el centre comercial Benetton a Andorra la Vella, la Torre Mil·lènium d’Andbank a Escaldes-Engordany amb R. Cisneros, l’edifici administratiu Cierco davant de Govern a Andorra la Vella, el conjunt residencial St. Romà a Escaldes-Engordany, l’edifici Font-Cairó a Andorra la Vella, l’edifici Prat del Vermell a Sant Julià de Lòria, el conjunt residencial Can Noguer a Escaldes-Engordany i moltes altres. Ha deixat també obra a l’Empordà, la Cerdanya i l’Alt Urgell.
Magnífic dibuixant i bon aquarel·lista sabia desestressar-se quan li convenia, cantant, pescant o viatjant. Les seves exigències i rauxes crítiques també les va saber gestionar amb cartes, o tocant la buna.
El seu lema vital podria haver estat «Créixer més enllà de les limitacions».
Al fons de vall el trobareu sense adonar-vos-en, en les seves obres.
A Claror i al Cap de Creus tampoc no el trobaran a faltar perquè ell i el seu alè ja en formen part per sempre més. I quan bufin el torb i la tramuntana el recordarem com a aquell bon professional, impetuós i coratjós, que volia anar més enllà dels límits.
Per a m�s informaci� consulti l’edici� en paper.
