Hi ha un instant -silenciós i a vegades incòmode- que arriba cada any després de Reis. Quan desfàs l’arbre, plegues els llums i la casa recupera el seu ordre habitual, sents que alguna cosa canvia per dins. Ja no hi ha Nadal que t’amagui res, ni brindis per disfressar d’eufòria els desitjos. I és precisament aleshores quan els propòsits que has escrit per al 2026, deixen de ser una fantasia preciosa i es converteixen en una pregunta essencial: “Realment estic preparat per fer això?”.
Aquests dies postfestes fan de mirall. Torna la rutina, el ritme, les responsabilitats. Torna la vida “real”.
I amb ella, torna també la mirada interna: aquella que -en siguem conscients o no- és la que determina si un propòsit es manté o s’esvaeix.
Per què el principi d’any és tan revelador?
Perquè el 31 de desembre vas escriure els teus propòsits des de l’esperança. Des del desig. Des de l’“aquest any serà diferent”.
Però ara, passades les festes, els mires des de la realitat. Ja no és una llista bonica: és un compromís. Amb un mateix. I aquí és on moltes persones es desinflen, no perquè no vulguin canviar… sinó perquè no es veuen capaces de sostenir el canvi.
I aquí entra en joc un concepte meravellós i implacable de la psicologia: l’Efecte Rosenthal, també conegut com a Efecte Pigmalió.
L’Efecte Rosenthal: el poder de la mirada que tens sobre tu
Robert Rosenthal va demostrar que les expectatives que tenim sobre algú transformen el seu comportament. En un experiment famós (1965), va dir a uns professors que certs alumnes (escollits a l’atzar) tenien “alt potencial”.
Què va passar? Sense adonar-se’n, els propis professors van tractar aquests nens amb més paciència, confiança i oportunitats. Sense ser-ne del tot conscients, els petits van percebre que es confiava en les seves capacitats. El resultat: els nens escollits a l’atzar van millorar notablement el seu rendiment. Una etiqueta falsa va canviar el seu comportament real.
La lliçó és contundent: si algú se sent vist com a capaç, actua com a capaç. Si se sent vist com algú que no pot, acaba encaixant en aquell paper.
Però la part més important no és aquesta. La part clau és: l’expectativa més poderosa no és la que els altres tenen sobre tu. És la que tu tens sobre tu mateix.
I aquí és on els propòsits poden arribar a ensorrar-se. Pensa-ho així: si dins teu tens la creença: “jo no soc constant”, “sempre abandono”, “no soc capaç”, “mai mantinc el que començo”… Aquesta expectativa cap a tu mateix -aquest paper intern– actuarà igual que l’Efecte Rosenthal… però en la teva contra.
No importa quants propòsits escriguis. Si et continues veient com la versió antiga de tu, acabaràs actuant com ella. Ara bé, quan canvies aquesta mirada interna, encara que sigui una mica, tot comença a moure’s.
Veure el 2026 en tant que oportunitat
Aquesta època no és un final de festa. És un principi silenciós. Un espai net. Un lloc on pots tornar a preguntar-te: “Quina és l’expectativa real que tinc de mi mateix?”
Si continues fent propòsits des del cap, però vivint des d’una autopercepció limitada, res canviarà.
El propòsit no necessita que siguis perfecte; necessita que et vegis com algú capaç de dur a terme un canvi real.
Per a que hi hagi canvis en aquest any, comença per mirar-te diferent
Aquí tens una invitació concreta i simple per a avui:
1. Agafa un propòsit important per a tu. Un de sol. Res de llistes interminables.
2. Pregunta’t: “Com hauria de percebre’m a mi mateix per fer-lo realitat?” Exemple:
Per fer esport, no necessites més hores. Necessites veure’t com algú que mereix cuidar-se.
Per posar límits, no necessites valentia extrema. Necessites deixar de veure’t com la persona que sempre cedeix.
3. Fes un gest mínim que confirmi aquesta nova manera de mirar-te. Minúscul. Però real.
Aquest petit gest és el que reprograma l’Efecte Rosenthal a favor teu. El que diu al teu cervell: “Potser sí que puc”. I això, repetit, es converteix en canvi.
Una reflexió per percebre aquest any de manera positiva i realista
El principi de cada any és un punt d’inflexió perquè ens treu el maquillatge de les festes i ens deixa davant d’un mateix i les pròpies ganes de canvi.
Probablement no ho faràs perfecte, i no passa res. Potser hi haurà dies que fallaràs, i està bé. Tingues present que, si avui canvies lleugerament la manera com et mires, ja estàs canviant la manera com viuràs el teu any.
Això és el poder real de l’Efecte Rosenthal aplicat a la vida quotidiana: quan canvies les expectatives que tens sobre tu, canvies el teu comportament. I quan canvies el teu comportament, canvies els teus resultats.
Que aquest nou principi et recordi que els canvis no neixen de la màgia, sinó de la mirada que tens sobre tu mateix.
Mira’t amb possibilitat… i l’any s’encarregarà de la resta. Bon inici d’any.
