Comprar per combatre l’avorriment o alleujar el malestar mental és un comportament molt utilitzat i està molt bé quan és de manera proactiva. Per contra, quan és de manera impulsiva és sinònim de tenir una mala gestió emocional. Així que, fer-ho impulsivament condueix directament a l’endeutament i consegüentment, el malestar mental empitjora, perquè tot i que en un principi desapareix, en molt poc temps torna a estar present i amb una intensitat encara més gran atès que, ve acompanyat del sentiment de culpabilitat a causa de la dissonància cognitiva (actuar diferentment a com ho pensem). Igualment, moltes vegades és comprar i tot seguit, sentir-se culpable per haver-ho fet, és una contradicció en tota regla perquè se suposa que comprem per necessitat o plaer, dos motius prou importants com perfer-ho.
Però, en canvi, quan comprem per combatre els sentiments desagradables o guiats pels eufòrics, el resultat sol ser negatiu, perquè s’estan utilitzant els diners per emmascarar un estat anímic. Així doncs, si som proactius i hem preparat un llistat de les coses que volem, aprofitarem aquest malestar per comprar-les. Utilitzarem aquest sentiment com un motor, com un motiu prou important per a comprar i d’aquesta manera evitarem el sentiment de culpabilitat perquè estarem actuant coherentment (m’agrada, ho desitjo i m’ho puc permetre). Alguns exemples serien premiar als fills, canviar el telèfon mòbil, comprar nous electrodomèstics, pagar un viatge, etc. Són coses o situacions que fa dies que volíem fer, però no trobàvem el moment idoni per a realitzar-les i a més a més, de cara als altres semblarà que estem actuant de manera improvisada, quan és totalment a la inversa.
Tenim un comportament controlat i dirigit a satisfer un desig i d’aquesta manera, molts pares no es gastaran una fortuna en regals només per compensar la falta de temps amb els fills i d’aquesta, molta gent s’estalviarà les compres compulsives o gastar els diners en el joc. Amb això vull dir, que tenint el llistat preparat, el comportament impulsiu es torna en un controlat i ens decantem pel plaer a llarg termini deixant de costat l’immediat, el que busca calmar l’estat anímic o gastar moguts per l’eufòria del moment.
Tanmateix, aquesta falta de control no s’ha de confondre amb l’addicció a gastar (comprar o jugar) perquè aquí no existeix el delirium tremens, la necessitat de consumir i no realitzar-ho comporta mals de cap, de panxa, suors, canvis d’humor, etc. L’addicció a les compres és més la compulsió a gastar: un comportament repetitiu i incontrolable destinat a reduir l’ansietat. Per contra, l’impulsivitat és comportar-se irracionalment, sense pensar en les conseqüències dels nostres actes, estem buscant el plaer immediat. Per exemple, estem passejant pel carrer i veiem en la vitrina d’una botiga uns pantalons o botes que ens agraden, doncs, entrem i les comprem sense dubtar, encara que això suposi endeutar-se en quotes mensuals.
