Aquests tres factors són la base de qualsevol relació sentimental i cada membre de la parella en valora un més que un altre i, per tant, quan aquest factor desapareix comencen els problemes entre tots dos. A partir d’aquí hi haurà moltes opinions en contra, però, veient la realitat de moltes parelles sentimentals, és la conclusió que he tret. He constatat que han arribat a un acord sentimental, un dels dos aporta amor, carícies, paraules boniques o sexe i l’altre, per la seva banda, aporta els diners. És a dir, estic parlant de la dependència emocional i l’econòmica, aleshores, segons la que tingui cadascun, aportarà una cosa o l’altra i és que és una realitat que sempre ha existit, no és d’ara. Amb això vull dir, que mai hem de comparar la nostra vida en parella amb la de ningú donat que no coneixem el factor que els uneix. Els veïns poden tenir un vehicle de gamma alta, un gran pis, un compte bancari voluminós, tenir fills, sortir a sopar fora molt sovint, tenir un pis en propietat a la platja, etc.
Però potser, no s’estimen i estan junts perquè un dels dos depèn de l’altre econòmicament o emocionalment, és incapaç d’estar sense la parella i no li queda més remei que aguantar el seu estil de vida. Aleshores, la situació canvia per complet i és que cada parella és un món i, per tant, cadascuna té uns motius diferents per estar juntes. Igualment, això no és ni bo, ni dolent, atès que és un acord entre les dues parts i, en conseqüència, ja els està bé la situació i és que moltes vegades, l’aparença social guanya més pes que la mateixa relació. Així mateix, també hi ha ocasions en què un dels dos membres de la parella no vol treballar i prefereix ser mantingut per l’altra part a canvi de donar-li sexe o companya perquè se sent sola. És el seu acord “estàs amb mi perquè no suporto la soledat i a canvi, et mantinc econòmicament”.
Així doncs, han signat un contracte verbal on les dues parts surten guanyant, segurament, que en la intimitat de casa seva ni tan sols es dirigeixen la paraula, només tenen contacte físic els dies del mes pactats per tenir les relacions sexuals. Altrament, també hi ha la situació en què els diners no són un problema per a cap dels dos membres, però el sexe ha desaparegut de la triada i l’amor que els uneix ja no és suficient. És a dir, la suma dels diners i de l’amor no compensa la falta de sexe o a la inversa, la suma dels diners i del sexe, no compensa la falta d’amor. Així doncs, aquí ja no estem parlant de cap dependència, sinó, de preferències, de quin factor prioritzem en la relació – el sexe o l’amor? – Però igualment, tornem al pacte sentimental atès que, en moltes ocasions, un dels dos prioritza el sexe i l’altre, l’amor i aleshores, arriben a un acord i malauradament, s’instaura la comoditat del dia a dia. La parella es mou per inèrcia, ha perdut la motivació en mantenir la flama encesa perquè se sent obligada a comportar-se d’una manera determinada, només dona, si en rep.
