La IA, la intel·ligència artificial és una eina fantàstica per trobar respostes a qualsevol situació diària que visquem, però abusar d’ella és contraproduent pel nostre cervell. Així és que, sense mencionar l’addicció que provoca el seu abús, també és cert que limita la part cognitiva i específicament, la capacitat d’aprenentatge perquè deixem de pensar i raonar per nosaltres mateixos i aquí és on el cervell perd protagonisme. El fet de no haver-hi d’esforçar-nos a trobar la informació ens limita cognitivament perquè, deixem d’aprendre noves metodologies o encara pitjor, perquè perdem les que ja tenim donat que deixem d’utilitzar-les i això últim ho defensa la llei de l’ús i el desús. Ens diu que qualsevol comportament no usat acaba desapareixent del nostre repertori conductual.
Per tant, estem veient el perjudici mental que pot causar la mandra de no voler fer les coses per nosaltres mateixos i a tall d’exemple, posem l’exercici físic: exercitar-se és beneficiós tant pel cos com per la ment atès que, l’organisme segrega endorfines i aquestes a part de millorar l’estat anímic, alleugen el dolor físic. Però, això també ho aconseguim amb la medicació i malauradament, hi ha gent que prefereix medicar-se a exercitar-se i és clar, tot i que el resultat exterior és similar, interiorment està danyada. Tanmateix, aquesta gent és la que busca les respostes al seu malestar en la IA, tenen la il·lusió d’estar interactuant amb algú més, quan en realitat és una màquina i està dissenyada per donar-nos respostes sense danyar-nos emocionalment. Per això mateix, mai ens contradirà perquè està programada per a ser empàtica i donar les respostes que millor s’adaptin a les nostres preguntes.
En aquest sentit, és psicòpata perquè no té emocions, però ha après a identificar-les i també, a fer-les aparèixer. Per tant, la IA és un mestre de la manipulació i lluny d’ajudar-nos emocionalment, el que fa és empitjorar la situació perquè tapa el problema que puguem tenir. És a dir, ens dona solucions momentànies per a millorar el nostre estat anímic, però a mitjà i llarg termini són perjudicials perquè el problema s’engrandeix. Certament, l’eficàcia de la teràpia psicològica ve en part pel vincle que s’estableix entre el psicoterapeuta i el pacient: en les conductes no verbals, el to de veu utilitzat i en les pauses entre les paraules fetes servir.
Aquests tres components són essencials per a descriure correctament l’estat emocional i la percepció dels fets que li causen el malestar al pacient. Si el professional, en aquest cas la IA, no reforça al pacient amb la mirada o el to de veu, no podrà guiar-lo i menys encara, si la comunicació és escrita atès que, sempre interpretem les paraules segons el nostre estat emocional. Per això mateix hi ha tants malentesos en les converses per missatgeria textual, perquè segons amb quina entonació interpretem les paraules, el seu significat canvia per complet.
