- Repensar Andorra des de Prada té també sentit perquè es tracta d’un nivell diferent, exterior i universitari
ANTONI POL I SOLÉ
Arquitecte
Els temes escollits no han estat en va o casuals sinó plenament intencionats perquè tinguessin conseqüències per a la transformació pròpia dels pensaments individuals, que es troben a la base dels pensaments col·lectius
Val la pena recordar-ne els títols:
Andorra, Estat, Institucions, Societat (1988), Els moviments migratoris a Andorra (1989), La identitat nacional (1990 ), El futur d’Andorra (1991), Tendències polítiques a Andorra (1992), Alternatives econòmiques per Andorra (1993), Andorra i la catalanitat (1994), El finançament de l’estat andorrà (1995), Andorra en el món (1996), La integració a Andorra (1997), Andorra i l’aprofitament dels recursos naturals (1998), L’ordenació del territori andorrà (1999), Formació i ensenyament a Andorra (2000), Andorra i la integració a la Unió Europea (2001), Una història d’Andorra temàtica (2002), Andorra i els seus veïns del sud (2003), Els llindars òptims del creixement andorrà (2003), Andorra i els seus veïns del nord (2005), Els models de fiscalitat per a Andorra (2006), Andorra i el seu capital social (2007), L’andorranitat (2008), L’energia a Andorra (2009), Andorra i els seus ciutadans (2010), L’aigua i Andorra (2011) i Andorra i l’obertura econòmica (2012).
En aquest recordatori dels 25 anys cal mencionar Joan BECAT al front del Centre de Recerques i d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (CREC) amb el qual la SAC va organitzar conjuntament les quatre primeres diades i publicar les dues primeres.
L’excepcionalitat d’haver-se publicat totes les diades, les dues darreres van ser presentades en un sol volum per la crisi, el passat dia 9 d’agost al Museu de l’electricitat MW de FEDA, també és de destacar.
Aquesta continuïtat singular ha estat possible gràcies a molts suports entre ells l’Editorial Maià, el Govern d’Andorra a través de diferents ministeris, el Banc Agrícol i Comercial d’Andorra i posteriorment Andbanc, FEDA i l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest darrer ha permès que les ponències presentades des de la 21a diada es trobin disponibles a internet. I al Raül VALLS i OLIVA i a la Pilar MONGE i GÓMEZ. I a la Llibreria La Puça que en fa la distribució.
Aquestes 25 diades andorranes han servit per obrir un portal directe, des de l’andorranitat, cap a la cultura catalana i la catalanitat.
Com deia l’any 2002, a les 15 diades i el perquè de les diades andorranes a Prada, el més important de la diada és que aquesta es realitzi i per tant es produeixi l’aportació de la reflexió desinteressada dels ponents i que allò que s’hi diu transcendeixi, com passa amb la publicació i via internet.
Repensar Andorra des de Prada, a més de fer-ho des d’Andorra, té també sentit perquè es tracta d’un nivell diferent, exterior i universitari que abraça tot el domini lingüístic que s’expressa en català.
Si es poden fer ultratrails a nivell esportiu també es poden fer a nivell intel·lectual, tot excusant-me per l’asimetria de la comparació.
La millor prova en són els anys que es porten fent les diades andorranes a l’UCE.
El marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, nascuda després del maig de 1968, ens recorda la invitació a les tres llibertats que recordava sempre Miquel PORTER i MOIX, la llibertat d’ensenyar, la llibertat d’aprendre i la llibertat de viure.
La Societat Andorrana de Ciències és una petita generadora i distribuïdora, alhora, de coneixements a partir en gran part de la matèria primera que constitueix la societat andorrana.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
