PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

Sant Julià de Lòria celebra el 60è aniversari del seu esbart

Enguany, hi ha tres celebracions més molt lligades a l’entitat

Imatge d’arxiu de l’Esbart de Sant Julià de Lòria.
Imatge d’arxiu de l’Esbart de Sant Julià de Lòria. | El Periòdic

L’Esbart de Sant Julià de Lòria no només celebra enguany el seu 60è aniversari, sinó que resulta que també hi ha tres celebracions molt lligades a l’entitat: els 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich, els 25 anys de l’estrena del Ball de Canòlich, els 35 anys de l’estrena d’Història i Llegenda d’Andorra i 15 anys de Jaume Torra com a director artístic. 

El passat 2022 va ser un any difícil per l’entitat i la parròquia en general. Després de dos anys lluitant contra els estralls de la pandèmia, el 9 de novembre un greu incendi va deixar als ciutadans de Sant Julià sense Centre cultural i de Congressos lauredià, justament a tres dies de l’estrena de Microcosmos, dansant l’imaginari de Sergi Mas. Aquest fet va obligar la parròquia a posposar l’espectacle fins a finals de 2023 i endarrerir el festival de cloenda del 60è aniversari a principis de 2024.
 
HISTÓRIC // L’Esbart Laurèdia va ser el continuador de l’Esbart Andorrà, el primer grup folklòric de Sant Julià de Lòria fundat l’any 1951 per tres dansaires de l’Esbart Verdaguer de Barcelona. Quan el grup andorrà es va dissoldre, un grup de dansaires lauredians no van voler que es perdés aquesta activitat, així que el músic que acompanyava les actuacions, Daniel Areny, va buscar una persona que dirigís el nou esbart. 

Així doncs, l’Esbart lauredià va fer la seva primera aparició en públic a la Festa Major de l’any 1963 i  des de llavors han passat per la seva presidència noms com M. Esperança Ivern, Joan Vergés, Jordi Torres o més recentment, Jaume Torras.

Un dels grans esdeveniments del grup va ser l’estrena el 1988 d’«Història i Llegenda d’Andorra» amb motiu de la celebració del 25è aniversari, on es van escenificar llegendes i fragments de la història del nostre país.  En aquest temps, també es destaca la recuperació de danses i músiques de Sant Julià de Lòria, com són «El contrapàs del Bou» o «Danses del temps que no torna».

L’Esbart Lauredià és l’encarregat de mantenir viu el ball de «La Marratxa de Sant Julià de Lòria» i «Ball de la Mare de Déu de Canòlich», dues danses que s’han convertit en una expressió festiva i identitària dels lauredians.  A més, també es dedica a la difusió, recerca i conservació a través del folklore i de promoure la creació de noves danses basades en les formes tradicionals. 

Actualment, compta amb més de 100 dansaires distribuïts en diferents seccions: iniciació, infantils 1, infantils 2, juvenils, cos de dansa, veterans i bastoners. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT