El Tribunal de Corts ha processat la consellera general no adscrita, Carine Montaner, per un presumpte delicte de revelació [de secrets]. Els fets es remunten a fa un any quan el president del Grup Parlamentari Independent, Ferran Costa, va interposar una querella contra Montaner per haver filtrat la seva remuneració parlamentària, una informació que aleshores no era de domini públic. La qüestió és que ens trobàvem en plena crisi sanitària i els consellers generals van aprovar abaixar-se el sou en un gest de solidaritat amb la resta de la societat. Montaner, «per un error que va cometre una senyora de la CASS», va aconseguir la documentació que provava que Costa cobrava uns 4.000 euros mensuals, més un complement de dotació del grup fins a assolir el mateix sou que tenia abans de la pandèmia. Immediatament, Costa es va querellar contra la líder d’Andorra Endavant acusant-la de revelació, difamació i calúmnies. Aquests dos últims delictes, però, han estat rebutjats pel tribunal en considerar que les dades fetes públiques per Montaner eren certes. On sí que hi hauria «indicis» per investigar és en la revelació de secrets –un delicte castigat amb la inhabilitació política–, de manera que s’engega un nou periple judicial que obliga, abans de res, a aixecar la immunitat parlamentària de la consellera laurediana. 

«La senyora de la CASS va declarar que, efectivament, havia comès un error en donar-me els papers [amb la informació del sou de Costa], però gràcies a això el Consell General va iniciar un procés de transparència i avui dia tots els sous públics són visibles al web [del Consell]. Imagineu com em sento després que d’una cosa positiva m’enviïn als tribunals», va lamentar Montaner, que va insistir que una informació penjada a internet «no és cap secret». «És surrealista», va afegir. Així, un cop Montaner va descobrir el complement salarial de Costa, va demanar a la resta de parlamentaris una modificació del reglament que fos més precisa per evitar la picaresca, una proposta amb la qual –incloent-hi el president independent que en aquell moment era liberal– tots hi van estar d’acord. «Hem de ser curosos amb els diners públics, jo volia arreglar una disfunció [...] i em diuen que soc culpable d’un delicte», va retreure Montaner.

Amb tot, la decisió del Tribunal de Corts és preliminar i, tal com va explicar el seu advocat, es farà un recurs d’apel·lació al Tribunal Superior, emparant-se en la presumpció d’innocència. «El nostre plantejament és que una cosa que ha de ser transparent i que la ciutadania té dret a saber mai pot ser titllada de secreta i entenem que Montaner no ha comès cap indici penal», va insistir també el lletrat. En aquest sentit, cal recordar que la informació va arribar a les mans de la consellera general no adscrita «per error» i no a través de la violència o d’un origen il·lícit. Tot i això, Montaner no va amagar la seva desconfiança envers la justícia i va considerar que tot plegat és una estratègia perquè no es pugui presentar a les eleccions generals. En cas que finalment se la inhabiliti per encapçalar la llista del seu partit, va avançar que «té substitut» i que el projecte polític continuarà endavant, amb o sense ella.