El Tribunal Constitucional (TC) considera que la distinció entre matrimoni canònic i casament civil establerta en la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família –coneguda com a codi de família–, constitueix una discriminació per raó de religió. En concret, els magistrats declaren nuls i sense efecte l’article 77 i la disposició transitòria quarta del text legislatiu, en el qual també identifiquen una discriminació per raó d’orientació sexual. Aquesta decisió sorgeix del recurs d’inconstitucionalitat presentat pels consellers general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS), que ahir es va mostrar «satisfet pel contingut de la sentència».
L’argumentació dels recurrents respecte de l’article 77 defensava que, tenint en compte que els conceptes de casament civil i matrimoni canònic designen una mateixa situació jurídica, però que el fonament del segon posa en evidència que els conjugues responen a la religió catòlica, la utilització de dos termes diferents «és discriminatòria i comporta la vulneració del dret a la vida privada». Una lectura que no van fer ni la síndica general ni el Ministeri Fiscal, que remarquen que «sigui quina sigui la denominació, el règim jurídic del matrimoni és el mateix».
No obstant això, el TC valora que l’adjectiu canònic «implica per definició les unions entre els contraents catòlics», una diferència que serà «pública i visible», atès que el Registre Civil indicarà de quina manera s’ha realitzat. Tanmateix, afegeixen, la tria no és ni lliure ni voluntària en casos com, i citen des del TC, un catòlic homosexual o una persona no batejada. Així, es posen de manifest una vulneració de l’article 6 de la Constitució, que estableix que ningú no pot ser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social; així com de l’article 11, que garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte; i de l’article 14, que procura el dret a la intimitat.
En una línia similar, i pel que fa a la disposició en relació amb l’acompanyament d’un complement de certificat que detalli precisament la tipologia de la unió, el TC remarca que el fet de donar a conèixer públicament la distinció entre casament i matrimoni estableix una discriminació també per raó d’orientació sexual, ja que les parelles homosexuals no seran lliures de triar la forma d’unió. I, malgrat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) no ha obligat als Estats membres reconèixer el matrimoni entre persones del mateix sexe –argument emprat pel Ministeri Fiscal–, els magistrats puntualitzen que el TEDH «sí que els ha recomanat crear un marc legal per tal de reconèixer les unions homosexuals», i recullen una sentència del Tribunal Constitucional d’Àustria que declara contrari al principi d’igualtat el fet de designar matrimoni la unió de les parelles heterosexuals i aliança enregistrada la de les parelles homosexuals.
Jurisprudència
Les primeres reaccions a la sentència del TC per part dels representants del Consell General van ser a la sortida de la sessió tradicional de Sant Tomàs, celebrada ahir. El president del GPS, Pere López, va declarar que «estem molt satisfets que el Tribunal Constitucional hagi entrat al fons i hagi entès que aquest tipus de discriminacions, que en aquest cas no només era per orientació sexual sinó també religiosa, no tenen lloc en el nostre ordenament jurídic», a la vegada que va celebrar que s’estableix que «els postulats canònics no poden de cap manera passar per sobre del dret civil». En definitiva, va remarcar que la sentència «posa jurisprudència i ens servirà per a la futura legislació».
En una línia similar, el president del Grup Parlamentari Independent, Ferran Costa, va apuntar que «encara que pugui semblar contradictori, rebem amb satisfacció aquesta sentència perquè ens convida a anar més enllà del que nosaltres preteníem», incidint que la valoració «deixa les portes obertes perquè tots siguin matrimonis, independentment de preferències religioses o orientacions sexuals». I per la seva banda, el president del Grup Parlamentari Terceravia + Unió Laurediana + Independents, Josep Pintat, va posar de manifest que «és un posicionament del Constitucional que posa jurisprudència, i per tant, suposo que la llei s’haurà de replantejar i corregir».
Finalment, tant des de Ciutadans Compromesos com des de Demòcrates, estaven a l’espera de poder analitzar bé el contingut de la sentència per determinar si això implica obligatòriament haver de refer la llei o si únicament amb l’eliminació de l’article 77 quedaria resolt. «Sorgeix el dubte si, amb aquesta sentència, hem de modificar la llei de nou, o bé, ja queda consistent per si sola», va indicar el president del Grup Parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, mentre que el president del Grup Parlamentari de Demòcrates, Carles Enseñat va declarar que «hem de llegir bé la sentència, però es podria arribar a entendre que ja queden equiparats el casament civil i el matrimoni canònic anul·lant el 77, i que per tant, no hi ha distinció». Sigui com sigui, Enseñat va negar que aquest fet suposi cap toc d’atenció, i va insistir que des de la majoria «estàvem oberts des d’un inici a canviar la llei si el Constitucional creia que hi havia qualsevol discriminació».
