Al llarg de la darrera setmana, diferents pacients que s’han adreçat al Servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell han hagut d’esperar fins a quatre hores per ser atesos. És per aquest motiu que el Ministeri de Salut, juntament amb els responsables del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), està cercant la fórmula per alleugerir la pressió i optimitzar el servei. Una de les opcions que el ministre de Salut, Albert Font, hauria posat sobre la taula és la possibilitat d’augmentar el Servei de Permanències Mèdiques, una atenció pública de guàrdia dels metges de capçalera els dies festius i caps de setmana, per tal que menys persones s’acabin adreçant a unes Urgències que, alguns dies, freguen la sobreocupació.

Així ho van indicar fonts de la branca de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) al SAAS, que aquesta setmana s’han reunit amb el titular de Salut per traslladar-los els seus neguits i demandes. D’aquesta manera, apunten que el que es planteja és tant l’ampliació de les hores d’atenció del Servei de Permanències Mèdiques com la seva extensió també en dies laborables. «Amb un metge fent permanències mèdiques es podria donar servei a certes patologies, i per tant, que no vingui tothom a Urgències», van detallar. No obstant això, també van reconèixer que «aquí sorgeix una altra problemàtica, i és que hi ha pocs metges de capçalera, i els que hi ha estan saturats», assegurant que «molta gent acaba a Urgències perquè el seu metge referent no li dona visita fins al cap d’una setmana o dues».

D’aquesta manera, seguint l’efecte de la bola de neu, el fet que els metges referents estiguin tan ocupats acaba desembocant en pacients que es dirigeixen al Servei d’Urgències del SAAS «perquè no tenen un altre lloc on anar», influint en un alentiment de l’atenció en aquesta àrea que, segons els treballadors afiliats a l’USdA, pateix tres factors principals que en dificulten el funcionament: l’envelliment de la població, la manca de personal, i la necessitat de reestructurar el servei.

En relació amb el primer aspecte, els treballadors argumenten que els darrers anys, «la gent s’ha anat fent gran», i aquests pacients «són molt més fràgils, tenen més patologies i, desgraciadament, requereixen el Servei d’Urgències perquè no existeix una atenció domiciliària». A més, també exposen que les seves visites «duren més». De fet, a banda de l’envelliment poblacional, des de la branca de l’USdA també posen de manifest que els residents al Principat han augmentat amb el pas dels anys, però en canvi, fa una dècada que no s’incrementen els treballadors. «El que no pot ser és que, si la població s’ha fet més gran i n’hi ha més, que el Servei d’Urgències treballi amb el mateix personal que anys enrere», van lamentar.

I això lliga amb el segon element que dificulta el funcionament d’Urgències, que és la manca de mà d’obra. «Ens falta molta gent», assenyalen els treballadors, que indiquen que «tenim moltes baixes laborals». «El personal està cansat perquè des del mes de juny que estem cobrint baixes», lamenten des de la secció sindical, que també destaquen que «la gent no sap que treballem sota mínims». «Els pacients no són conscients que els mateixos que estem a dins som els que sortim a fora, i ningú ens cobreix quan marxem», van apuntar, afegint que «si se solapen diversos grups a fora per emergències extrahospitalàries, encara anem més coixos». En aquest sentit, valoren positivament els esforços per fer noves contractacions, que han permès l’arribada de tres persones més, de diferents especialitats, tot i insistir que «en necessitem moltes més», a la vegada que aquestes estan ara en un procés de formació específica que no permet comptar amb elles al 100%.

És en aquest punt que apareix la darrera demanda de l’USdA al SAAS: la reestructuració d’Urgències, fent referència als inconvenients d’haver de donar cobertura a la vegada a les demandes al mateix hospital com a les de fora. «S’ha de repensar el Servei d’Urgències, començant per separar l’atenció intrahospitalària de l’extrahospitalària», reclamen els treballadors, que són partidaris que «els professionals que s’encarreguin d’atendre els pacients a l’hospital estiguin a dins, i els que hagin de sortir tractin els pacients de fora». Ara bé, aquesta idea és un peix que es mossega la cua, ja que segons asseveren, «això requereix més personal», i en aquest sentit, consideren que «fem tard, perquè es fa difícil contractar gent». I és que, tal com posen de manifest, «els sous s’ha estancat», i tot i que continua sent una mica més elevat que el d’Espanya –i «força més baix» que el de França–, «amb l’afegit del preu de l’habitatge a Andorra, no compensa». Per tant, creuen que els professionals de la salut de fora no es veuen atrets per l’oferta del Principat.

Finalment, des del col·lectiu també recorden que l’hospital ha de donar cobertura als possibles pacients provinents dels esports de risc que es practiquen al país, com és el descens en BTT a l’estiu i els esports de neu ara. A la vegada, també remarquen que, en aquests moments, coincideixen diferents malalties estacionals com el VSR en els nens, la Grip A i el coronavirus.