El Principat és un territori essencialment feréstec i natural i en aquest aspecte és on recau gran part de la seva bellesa i culte pels amants de la muntanya d’arreu del món. Però viure a Andorra implica assumir certs riscos geològics, sobretot, relacionats amb les allaus i les esllavissades. Les primeres xarxes antiesllavissada instal·lades al país, es remunten l’any 1995 com a sistema innovador per prevenir la caiguda de roques i elements de l’ecosistema que puguin obstaculitzar la carretera o bé causar danys físics i materials als vehicles; de fet, Andorra és un dels primers països que va apostar per aquest mètode de protecció. D’aquesta manera, tal com va explicar el cap de gabinet tècnic del Ministeri de Territori i Habitatge, Josep Maria Huertas, a EL PERIÒDIC «al llarg dels anys, el país ha invertit aproximadament uns 25 milions d’euros en l’adquisició i la instal·lació de les xarxes antiesllavissada que protegeixen les carreteres i la població». La ubicació d’aquests elements comporta un treball de panificació previ en què intervenen enginyers i tècnics en riscos geològics. 

Pel que fa al desgast de les instal·lacions, Huerta explica que les barreres que es van muntar als anys noranta podien resistir impactes amb una energia aproximada d’entre 1.000 i 1.500 kJ. Actualment, els avenços tecnològics han propiciat que les xarxes suportin una força multiplicada per vuit, arribant fins als 10.000 kj. «Si es duu a terme un bon manteniment dels ancoratges i els suports de formigó, la vida útil d’aquests elements pot arribar fins als 50 anys», segons va apuntar el cap de gabinet tècnic.

«Tothom sap quina funció tenen les grans xarxes d’acer que pengen de les valls i les muntanyes, però no tothom sap apreciar la vigília incessable que duen a terme aquestes grans obres de l’enginyeria», va afegir Huertas. En total, el Principat està protegit per 12 quilòmetres de barreres dinàmiques repartides al llarg de totes les parròquies, però la majoria es concentra a les zones de carretera i major quantitat de població. Segons Huertas, «si parlem amb termes relatius, Andorra és un dels països del món amb més densitat de proteccions antiesllavissada del món».

El material del qual estan formades les barreres gira al voltant de diversos tipus d’acers especials d’alta resistència i característiques específiques per a cada element entre els quals es troben els suports, els ancoratges, la malla, els cables, i els frens. Les principals marques de fabricants de xarxes amb les quals compta el Govern són Geobrugg, Isofer, Trumer i Macaferri.

Campanya de manteniment

L’estiu passat es va aprovar l’acord pel qual a la tardor es duria a terme un projecte de manteniment global de totes les barreres dinàmiques del país amb la finalitat d’avaluar els danys més recents i reforçar les estructures d’ancoratge d’aquestes. «Mitjançant un estudi de fotografies aèries i un treball de risc dels operaris a terrenys complicats, les darreres obres de manteniment van acabar el passat 30 de novembre per la qual cosa avui dia les barreres estan de revista», va afirmar Huertas. Tot i això, el cap de gabinet va remarcar que «el risc 0 no existeix; en qualsevol moment pot ploure de més o caure una roca inesperada, però aquest sistema pot salvar més d’una vida». 

Enguany la zona on hi ha hagut més actuacions de reforma en comparació amb les proteccions que es troben a l’alta muntanya ha estat a la xarxa de carreteres.