El preu de l’habitatge, els salaris i el trànsit són els tres principals problemes d’Andorra, segons es desprèn dels resultats de l’Observatori del segon semestre de l’any 2021 d’Andorra Recerca+Innovació (ARI) que es van presentar ahir. L’enquesta es va fer entre el 8 i el 25 d’octubre a un total de 750 ciutadans majors de 18 anys. En concret, un 47% dels enquestats considera que el primer aspecte que caldria millorar d’Andorra és l’habitatge, un 14% més que en l’anterior observatori del primer semestre d’any. Els salaris ocupen la segona posició amb el 23% de respostes i el trànsit la tercera amb un 21,6%. 

Si s’agrupen els problemes principals segons la població enquestada, el preu de l’habitatge, els salaris i el nivell de vida arriben al 54,7% de respostes, mentre que infraestructures i aparcaments al 24% i el trànsit al 21,6%. En el cas de l’habitatge, s’observa que al 2019 el percentatge també va arribar al 47%, tot i que va baixar fins al 23% al 2020. «No és que els habitatges haguessin baixat, sinó que hi va haver un canvi de prioritats amb la pandèmia, així que conforme la situació s’ha anat normalitzant [l’enquesta es va fer a l’octubre], tornen a preocupar els problemes que ja hi havia abans», va afirmar el coordinador del grup de recerca sociològica d’Andorra Recerca+Innovació (ARI), Joan Micó.

Seguint amb l’habitatge, en funció de l’edat s’observa que els joves de 18 a 29 anys són els qui en major proporció esmenten aquesta problemàtica (58%), percentatge que disminueix fins a un 26% de les persones de 65 anys o més. Per nacionalitat, els que més ho diuen són els enquestats de nacionalitat portuguesa (53%), seguits dels andorrans (51%). I segons l’ocupació destaca que els que més esmenten aquest aspecte són els treballadors no qualificats (60,5%), el personal administratiu (59%) i els estudiants (57%).

Pel que fa als salaris baixos, la percepció per part de la població d’aquest aspecte com a problema també ha tornat a nivells del 2019, mentre que el 2020 havia disminuït considerablement. Una cosa similar passa amb el trànsit, tot i que en aquest cas el percentatge puja en relació al 2019. Quant a l’aparcament, l’increment és significatiu respecte al conjunt dels anys anteriors.

L’enquesta també reflecteix quin d’aquests problemes afecta més personalment a la ciutadania. Així, el preu de l’habitatge continua en primera posició, amb un 19% de respostes, seguit també del trànsit (8,6%) i els salaris (5,8%).
L’enquesta del grup de recerca d’ARI aborda també la situació econòmica. En aquest sentit, compara el grau de facilitat o dificultat per arribar a final de mes, abans de la pandèmia i en el moment actual, tot i que encara no ha acabat. Així doncs, abans de la pandèmia un 77,5% hi arribava amb facilitat, mentre que actualment només un 64%. Al mateix temps, un 22% arribava amb dificultat a final de mes abans de la pandèmia, i ara el percentatge arriba fins el 36%. Per grups d’ocupació, els més afectats per aquest concepte són els directius, propietaris i comandaments intermedis, el personal administratiu, els treballadors del comerç i hostaleria, els no qualificats i els aturats. Aquesta situació ha portat a molta gent a haver de reduir despeses, sobretot en oci (41%), vacances (42%) i productes de primera necessitat (24%).

Per últim, el treball d’Andorra Recerca+Innovació qüestiona la població sobre si ha hagut de recórrer a l’ajut econòmic de familiars, amistats o a prestacions socials de l’administració o altres entitats. Així, un 83% assegura que no ha necessitat suport, mentre que un 10,3% ha recorregut a l’administració (la majoria per l’habitatge de lloguer) i un 5,3% als familiars.

Els usuaris de l’Oficina Covid li posen una nota de 8,4

L’Oficina Covid ha estat motiu de consulta en l’enquesta d’ARI. Sobre si la ciutadania ha estat contactada per part dels traçadors d’aquesta oficina, només el 44% assegura que sí, mentre que el 56% diu que no. A l’hora de valorar l’atenció rebuda, la ciutadania posa una bona nota, concretament un 8,4, amb el 8, el 9 i el 10 com a notes que més han posat els enquestats.

L’enquesta demana també sobre si durant la pandèmia la població ha patit una ruptura afectiva de parella a causa del confinament. En aquest sentit, la gran majoria dels ciutadans assegura que no ha trencat la seva relació (84%), i només un 4,5% reconeix que sí, mentre que un 11,3% afirma no tenir parella.

Les dones dediquen més hores a la feina domèstica

Cada quatre anys, Andorra Recerca+Innovació demana a l’observatori sobre les tasques de la llar, i en el del segon semestre d’enguany ho ha tornat a fer, tot i que els resultats no han desvetllat cap novetat significativa. Sobre això, l’enquesta revela que les dones continuen dedicant més hores que els homes a les tasques de la llar. En concret, set hores més cada setmana (17 les dones i 10 els homes, de mitjana). La diferència més significativa es dona en les parelles sense fills, amb 9 hores de diferència.

Pel que fa a la cura dels fills a la llar, també la dona va per davant de l’home en hores de dedicació. Així doncs, mentre els homes hi dediquen 26,8 hores de mitjana, en el cas de les dones arriba fins a les 34,5.