El Consell General va donar ahir el vistiplau a allargar durant sis mesos més, fins al juny del 2022, l’aplicació de la figura dels ERTOs en aquells sectors que presenten un major risc de contagi, entre ells el de l’oci nocturn, tenint en compte que la validesa del text expirava el proper 31 de desembre. Tal com va indicar el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, la voluntat és poder continuar donant ajuda als sectors considerats de major risc «i permetre accedir a mesures que minimitzin les restriccions» i el tancament d’aquestes activitats. Les mesures aprovades, a més, també contemplen prestacions per a aquells autònoms que tenen activitat en aquests mateixos sectors.

Per part dels partits de l’oposició, tant el conseller general de Terceravia Joan Carles Camp, com la consellera general socialdemòcrata Judith Salazar, van criticar «manca d’anticipació» per part del Govern tenint en compte que el text s’ha entrat a tràmit per la via d’extrema urgència i necessitat. Segons l’oposició, «entenem que ja no estem parlant d’una situació imprevisible», ja que «sabíem que la llei s’acabava i calia fer un exercici d’anticipació». Segons Salazar, «presentar un text amb caràcter d’extrema urgència i necessitat denota una manca de previsió o la voluntat del Govern de no tenir en compte la perspectiva de les oposicions». Tot i la crítica, ambdues formacions van donar el seu suport al projecte de llei, «malgrat que ens hagués agradat un horitzó temporal més ampli» que superés els sis mesos.

En resposta als consellers, Gallardo va posar en relleu que per tal de prendre mesures eficients «hem d’esperar a l’evolució del dia a dia», ja que «els escenaris són molt canviants». De fet, el ministre va manifestar que «prenent aquesta mena de decisions el que estem fent és anticipar-nos» davant d’un moment en plena expansió del virus. En relació amb el fet d’entrar el text per la via d’extrema urgència, Gallardo va indicar que aquesta no ha estat la voluntat de l’Executiu, ja que en altres ocasions s’han tingut «debats molt enriquidors» al voltant d’aquesta temàtica. Això no va impedir, però, un nou intercanvi de retrets entre  Xavier Espot i Joan Carles Camp, a qui el cap de Govern va acusar de criticar sempre les propostes i no aportar mai cap solució alternativa, informa l’ANA.