Aquest curs, els centres educatius s’han hagut de reconvertir per les exigències de la lluita contra la Covid. Però, no obstant això, han sabut adaptar les seves bases i trets característics al nou context. És el cas viscut a l’escola andorrana de Canillo i la supervivència dels models educatius per competències i per ambients. En primer lloc, cal saber en què consisteixen aquests sistemes d’ensenyament. Segons la directora del centre canillenc, Antònia Darnés, ambdós models comparteixen les bases psicopedagògiques, i «la principal és que l’alumne és protagonista del seu aprenentatge: el procés no funciona en una transmissió del mestre que té el saber a l’alumne, sinó que és més aviat una construcció que fa l’alumne, i el mestre acompanya i guia aquest aprenentatge». 

I com es desenvolupen, de manera pràctica, aquests aprenentatges? En el cas de les competències, adreçada a nens i nenes més grans, es proposen activitats on es posen en evidència certs coneixements. «Els alumnes de sisè estan treballant ara en la construcció d’una màquina per aprendre la lliçó de les forces», va exposar Darnés, que també va recordar que aquest exercici serveix per desenvolupar el treball en equip. «L’important és que el motor principal de l’aprenentatge és que han de ser competents en una situació i ho han d’aplicar, i això ho canvia tot. L’ensenyament no és per resoldre un examen memorístic, sinó per ser capaç de dur a terme unes competències», va recalcar.

El concepte dels ambients, indicat als més petits, és el mateix. Si bé, en aquest cas, es construeixen un seguit d’espais amb elements «que propicien un determinat aprenentatge», i a partir d’aquí, alumnes de diverses aules s’adrecen de manera absolutament lliure i autònoma. «És un canvi de mirada, on els nens fan les seves decisions i els professors les hem de respectar i intentar estimular als alumnes en funció del què escullin», va apuntar Darnés. Enguany, aquest sistema no permet la trobada de diversos grups classe per la qüestió dels nuclis de convivència, però l’escola ha optat per mantenir-lo amb el nou context. «El que fem ara és que, en lloc d’anar als ambients, els ambients van a l’aula. Hem hagut de buscar solucions per continuar aquesta metodologia que per a nosaltres és interessant», va dir la directora.

De fet, aquest nou paradigma del contacte s’està notant en aquesta escola petita, molt acostumada a la cohesió entre tot l’alumnat. Així, en aquest curs marcat per la Covid, que des del centre descriuen com «una muntanya russa», i després d’un brot considerable per Tot Sants, l’escola està en una bona situació en relació amb els contagis, però no tant pels seus costums i la seva essència d’unió. «Tenim la sensació de perdre tot el que són les accions grupals. Som una escola petita i fèiem moltes activitats. Per exemple, acabem de passar el Carnaval i és evident que no ha estat el mateix, i ho trobem a faltar. També diria que ens enyorem grans i petits, els uns amb els altres, malgrat que a l’aula sigui el més normal possible», va reflexionar la directora.