El doctor Antoni Trilla (Barcelona, 1956) és el cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i actualment forma part del comitè tècnic que assessora el Govern d’Andorra en la gestió de la pandèmia de la Covid-19. En un repàs de la situació epidemiològica actual, destaca els punts forts i febles del Principat i garanteix que tothom al país, tard  o d’hora, acabarà vacunat. 

–En quin punt de la crisi sanitària ens trobem en aquests moments?
–En general, encara que la situació pot ser una mica diferent segons cada indret, estem en el que sembla un alentiment de la tercera onada de la pandèmia. En aquests moments, arreu del món, la corba de contagis comença a baixar, però els sistemes sanitaris encara no han fet net i seguim amb un nombre de pacients ingressats i de consultes i proves relativament alt i, per tant, anem a la baixa, sí, però no amb la intensitat que ens agradaria. A més, tenim l’amenaça que si ens relaxem podem tornar enrere i que existeixen unes variants del virus, especialment la britànica, que tenen una capacitat de contagi més elevada que podrien fer créixer el nombre d’infectats. Hem de ser molt prudents perquè, si bé estem millor, a l’horitzó hi ha més núvols que sol.

–És possible una quarta onada?
–Sí. Ens agradaria que cada nova onada fos més lleu i curta que l’anterior, però no sempre és així i és possible que en el futur més immediat tinguem novament un augment de casos. Espero que aquesta hipotètica quarta onada ens agafi amb el sistema sanitari en més bones condicions que les actuals, és a dir, més buit i sense col·lapse, i amb molta gent de risc vacunada, el que suposaria menys malalts greus, fet que faria que l’onada passés amb més pena que glòria. 

–Vistos els problemes en el subministrament de vacunes arreu, quan calcula que la majoria de la població andorrana estarà vacunada?
–Crec que Andorra té un avantatge i una dificultat. I és que és un país petit i, en un món ideal, amb un nombre important de vacunes es podria cobrir a tota la població. Però en lloc de formar part d’una competència salvatge per aconseguir vacunes amb la resta del món, està sota el paraigua de la Unió Europea i això garanteix subministrament i vacunes suficients, encara, que, malauradament, no totes les que voldríem ni al ritme desitjat. Aquest inici de vacunació està tenint algunes dificultats, però estic segur que a poc a poc s’anirà normalitzant i Andorra, com la resta de països, tindrà la seva proporció de vacunes. Ara bé, quan? Alguns diuen que a l’estiu la majoria de la població andorrana estarà vacunada. Jo crec que serà, més aviat, a finals d’estiu.

–Quina diferència hi ha entre les vacunes de Pfizer, Moderna i AstraZeneca? Totes són igual d’efectives?
–Respondré amb una anècdota que fa poc un col·lega publicava en una revista de prestigi nord-americana. La seva mare, de 82 anys, li va trucar i li va preguntar: fill, quina vacuna m’he de posar? I el meu col·lega li va contestar: la primera que t’ofereixin. Com més aviat, millor. I hi estic totalment d’acord; aquesta és l’única resposta vàlida. Cada vacuna té les seves particularitats que les fan més adequades per a un tipus o altre de població. L’AstraZeneca té una limitació d’edat i no es recomana per als majors de 55 anys. Això pot semblar que la seva efectivitat sigui més baixa, però s’ha de tenir en compte que la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut van acordar que només s’aprovarien vacunes amb una efectivitat superior al 50% i totes tres, inclosa la d’AstraZeneca, passen amb escreix aquest percentatge. A més, amb aquesta última encara s’estan generant moltes dades i tot apunta que probablement aviat deixarà de tenir la limitació d’edat i, el que és millor, sembla que administrada en un interval més llarg de temps (és a dir, la segona dosi entre la setmana 10 i 12) té una major efectivitat que la resta. Sigui com sigui, el més important és tenir vacunes i posar-se la que toqui o estigui disponible. No estem en condicions fer distincions fines de percentatges i efectivitat, perquè l’alternativa és no vacunar-se i això és molt pitjor.

–Un cop vacunats, som immunes i no podem transmetre el virus?
–Un cop ben vacunats, amb les dues dosis en els intervals de temps establerts, la majoria de la població és immune. Això què vol dir? Que amb tota seguretat podem controlar les formes greus de la malaltia; que si ens contagiem, que és possible, no derivarem en una situació de vida o mort. Pel que fa a la transmissió del virus, amb les vacunes de Pfizer i Moderna encara no tenim dades al respecte, i amb la d’AstraZeneca sabem que probablement sí que es reduirà parcialment el risc de transmissió. Així que el procés és: ens anem a vacunar amb la mascareta posada, ens vacunem amb la mascareta posada i sortim de vacunar-nos amb la mascareta posada.

–Poden aparèixer noves variants del virus i això fer que les vacunes actuals quedin desfasades?
–Jo crec que poden aparèixer i que apareixeran, però si tindran un impacte tan important com l’actual amb part de la població vacunada és un tema de discussió perquè quan es posa una vacuna, es fabrica una explosió d’anticossos i pot ser que no s’aconsegueixi anul·lar del tot les noves variants. Però això no vol dir que les vacunes no siguin efectives i, fins i tot, és possible que amb les noves tecnologies aconseguim fer modificacions específiques. 

–Per què cal vacunar abans a la gent gran que als joves, que són qui més s’infecten i contagien?
–Aquest és un criteri que s’ha tingut en compte a tot Europa i, des d’un  punt de vista ètic i realista perquè tenim poques vacunes, s’ha hagut de triar. Així, s’han escollit els col·lectius vulnerables que tenen més risc de patir una malaltia greu i morir, i els col·lectius més exposats al virus, com els sanitaris. És cert que els joves són els que més s’infecten, però no hi ha prou vacunes i, per tant, s’ha optat pel grau de gravetat i el d’exposició. Entenc que tots volem ser els primers, però el més important és arribar a la foto final amb tothom que ho vulgui vacunat. 

–Què opina del passaport immunitari o verd? Acabarà sent una realitat per viatjar?
–Jo crec que és un tema a discutir i com més constructiva sigui la discussió, més lògic serà l’acord al qual arribem. Crec que per viatjar és més ràpid que acabem amb un tipus de document que demostri que no estem malalts, com ja fem amb la febre groga. Si tu vols anar de safari a Tanzània, saps que o et vacunes de la febre groga o no entres al país. És possible que d’aquí a un temps països que hagin controlat molt bé la Covid-19 exigeixin aquest passaport, perquè serà una garantia que el virus no els entri amb tanta facilitat. Ara bé, no tinc tan clar que això pugui ser viable per fer activitats dins el propi país, com per exemple, si vols anar a veure un partit de futbol a l’estadi, hauràs de demostrar que estàs vacunat. Ho veig complicat, perquè aquí entra en joc la discriminació i altres conflictes legals.

–Israel planteja el passaport verd com una empenta als que no es volen vacunar. Creu que és una bona idea o és xantatge?
–És una bona idea que pot tenir molt èxit depenent de la quantitat d’israelians que vulguin viatjar arreu del món, i que després necessitaran el passaport verd per tornar a casa, o de la quantitat de turistes que vulguin viatjar a Israel. Si tu vols anar a Israel i és obligatori tenir la vacuna, si ja la tens, no tindràs cap problema, però si, pel motiu que sigui, et fa por vacunar-te, l’única solució que tindràs serà buscar una altra destinació de vacances. Estic convençut que serà una realitat i s’ha de normalitzar. 

–Quina comparació fa de la gestió sanitària entre Andorra i Espanya?
–És complicat fer una comparació perquè són països molt diferents, però és evident que un país petit i relativament aïllat com Andorra sempre té l’oportunitat de fer les coses, fins a cert punt, millor que els grans estats, perquè la gestió és més fàcil, gairebé tothom es coneix, tothom vol el millor pel país, etc. Espanya o França, en canvi, tenen la dificultat que qualsevol cosa impacta d’una manera molt més gran i que la situació política no ajuda. A Espanya, tristament, ens hem trobat amb una baralla destructiva que ha fet que determinades decisions en lloc de prendre’s per consens es discutissin i això ha dificultat la gestió sanitària. La complexitat més gran, però, ha estat no tenir mesures clarament efectives, més enllà del confinament total que és una ruïna, i que l’equilibri entre salut i economia ha estat molt difícil de mantenir, perquè tothom es queixa per tot, i tothom té raó. No hi ha fórmules màgiques, però, amb tota seguretat, la gestió d’Andorra ha estat de proximitat, directa, transparent i pedagògica, i això farà que el virus es controli abans i millor que en altres països. 

–Podem afirmar que la pandèmia està ben gestionada sempre que no s’arribi a la saturació hospitalària, fet que mai ha passat a Andorra?
–Sí. A Espanya, concretament, ha pesat molt el gran volum de contagis i la saturació d’un sistema sanitari bo, però que des de les retallades del 2012 ha anat perdent capacitat en llits i en personal d’infermeria. 

–És imprescindible que Catalunya mantingui el confinament perimetral? Aquesta mesura està fent molt mal a Andorra.
–Fa molt mal a Andorra i als mateixos catalans, que no es poden moure del municipi o la comarca. Però s’ha demostrat que obrir la mobilitat és obrir el risc d’augment de contagis. Si la situació epidemiològica millora, el primer que s’intentarà serà relaxar el confinament perimetral i, al cap de 15 dies, veure com ha anat. Si no va bé, haurem de tornar a tancar fins a tenir més població vacunada, fins que faci més bon temps o fins qui sap quan. És impossible de predir.

–Quan creu, doncs, que podrem tornar a rebre turistes catalans?
–No ho sé. Els últims missatges que tinc del govern de Catalunya és que el nombre de positius anava a la baixa, però sembla que la situació ara es frena i l’aixeta s’obrirà molt a poc a poc. No és una bona notícia.

–El fet que a Andorra la pandèmia estigui relativament controlada ajuda o és indiferent per a la Generalitat de Catalunya?
–Malauradament per a Andorra, l’evolució la marcarà la situació pitjor que, en aquest cas, és Catalunya. L’únic que pot fer Andorra és mantenir la bona gestió i la pandèmia sota control. Tampoc seria bo que si la cosa a Catalunya estigués totalment descontrolada, que no ho està, els andorrans diguessin: que vingui tothom a Andorra a esquiar i comprar!