Un 40% de les persones reconeix que els costa arriba a final de mes. Així s’observa a l’enquesta que el Centre de Recerca Sociològica (CRES) va realitzar durant el novembre i que va presentar ahir el seu director, Joan Micó, en el marc del Tercer Observatori del 2020, on també s’identifica el preu de l’habitatge com un dels principals problemes que ha de millorar al país.  

D’aquesta manera, segons s’observa a l’estudi, a la problemàtica de l’habitatge (29%), li segueixen les polítiques socials, prestacions i pensions amb un 15%, l’economia en un 14% i els salaris, amb un 13%. El cinquè aspecte que preocupa a la població és la Covid en un 12%, si bé, si s’afegeixen altres consideracions obtingudes a les respostes i que tenen a veure de forma subsidiària amb la pandèmia, aquesta se situaria en un 20%, essent la segona preocupació en la llista. Per darrere, hi ha qüestions com el transport públic (10,5%), les infraestructures i equipaments (10%) o la sanitat (9%).

Tornant a la primera preocupació, la de l’habitatge, és remarcable que aquest percentatge s’ha reduït notablement enguany, des del 46% registrat al Primer Observatori del 2020, un fet que segons el director del CRES es dona perquè «hi ha hagut un canvi de prioritats». «No és que la gent no pensi que no és important, sinó que hi ha altres temes que es posen, entre cometes, davant, malgrat que segueix sent la principal preocupació», va puntualitzar Micó al respecte.

Pel que fa a les persones més neguitoses per aquesta motivació, el director del CRES també va puntualitzar que «quan analitzes el col·lectiu que hi ha al darrere, veus que hi ha els grups que tenen situacions més desafortunades», i per això va creure «interessant que es pugui complementar aquest resultat amb altres estudis que estan treballant en aquest sentit, com per exemple des de la Taula Nacional de l’Habitatge».

Així mateix, desglossant els altres dos neguits principals, la majoria de les persones que s’havien mostrat preocupades per les prestacions consideraven que s’haurien de concedir més ajuts; mentre que, sobre l’economia –que no assolia un nivell tan elevat des del 2015– justificaven el seu neguit per la diversificació i la situació derivada de la Covid.

Finalment, en relació amb l’efecte personal d’aquests aspectes a millorar al Principat, un 19% assenyalava al preu de l’habitatge, un 8% a l’economia, i també en un 8% als salaris.

Més dificultats econòmiques 

El context econòmic a efectes de la pandèmia havia empitjorat. Així, segons les respostes de l’enquesta, entre el Segon i el Tercer Observatori havia crescut de l’11 al 15% el percentatge de  persones que asseguraven viure una situació econòmica dolenta o molt dolenta. La valoració regular havia passat del 43,5% al 40, i la consideració de bona o molt bona es mantenia al 45%. 

En la mateixa línia, el 34% dels enquestats assegurava que el seu context econòmic havia anat a pitjor des de l’inici de la pandèmia. I entre aquests, gairebé la meitat apuntava que la seva reducció d’ingressos se situava entre el 20 i el 50%. Això també els provocava una visió més pessimista pel que fa a les perspectives del temps de millora, ja que ara només el 13% creia que aniria a millor abans de sis mesos quan al juliol ho consideraven un 24% de les persones, i el 31% pensava que suposaria entre mig i un any, quan al juliol sigui del 25%.

Per tot plegat, al llarg del 2020 va anar complicant-se també la situació pel que fa al final de mes a les llars andorranes, si les persones hi arribaven amb facilitat o tenien dificultats. D’aquesta manera, al novembre es va situar en un 40% les persones que reconeixien tenir dificultats per arribar a final de mes, quan al juliol havia marcat un 35% i a inicis d’any, en un context previ al confinament, era només del 23%.

Paral·lel a això, el 62% dels enquestats reconeixia que havia canviat la seva situació laboral des de la pandèmia, destacant el 33% de treballadors que ara treballaven fent teletreball, el 23,5% que es trobava en Suspensió Temporal del Contracte de Treball (STCT), o el 16,5% que patia una Reducció de la Jornada Laboral (RJL); si bé, en el moment de respondre a l’enquesta, el 30% assegurava que ja s’havia reincorporat al seu lloc de feina com abans, mentre que un 14% es mantenia fent teletreball.