Josep Gomes va ser un dels principals responsables que l’Inter d’Escaldes estigui present a la final de la Copa Constitució Protecvall de demà contra l’FC Santa Coloma.  El porter internacional amb Andorra va aturar un penal quan restaven cinc minuts de partit i va treure diverses mans molt meritòries. En aquesta entrevista per a EL PERIÒDIC, parla sobre el creixement del conjunt escaldenc, l’equip nacional i el seu moment de forma.

–Un penal aturat al minut 85 i diverses intervencions de mèrit, sobretot als últims minuts... Ahir vas ser l’heroi de l’Inter.
–Sempre és maco disputar una semifinal. L’equip va sortir mentalitzat i tots van estar força bé. El Sant Julià es jugava molt, les seves opcions d’anar a Europa passaven per allà i van pressionar molt, sobretot, als minuts finals buscant l’empat. És normal que creessin ocasions, però l’Inter es va defensar prou bé.

– Ja tens experiència aturant penals, fins i tot, li vas aturar un a Griezmann contra França amb la selecció. Com els entrenes?
–Sempre dic que amb un llançament des d’11 metres ben executat el porter té poc a fer. Crec que és una mica d’intuïció, el moment de forma i la sort que et pugui acompanyar. Si tot això es junta, a vegades, dona els seus fruits. Amb la selecció, tenim molta més informació dels rivals i els estudiem molt més amb l’Igor, que és l’analista. Tot ajuda per a poder sumar punts.

–Sembla que no ets dels que es fan petits en moments difícils dels partits. Com treballes la pressió en l’àmbit psicològic?
–A Andorra, tot i ser un país petit, els jugadors de la selecció estem més que acostumats a jugar sota pressió en estadis grans i a enfrontar-nos a jugadors de primer nivell. Tot això va sumant per a ser cada dia més conscient del futbol i tinguis més serenitat als partits.

– Fran Piera va poder anotar almenys un parell de gols per a la UE Sant Julià. Et va dir alguna cosa després del partit?
–No em va dir res. Ells, com és normal, van acabar emprenyats perquè volien guanyar per a tenir opcions d’anar a Europa. No ens vam dir cap paraula.

–Estàs en el millor moment de la teva carrera?
–Aquest any ha sigut molt bo amb el club i amb la selecció, però sempre dic que el millor moment està per venir. Quan un treballa, fa les coses seriosament, li agrada i es motiva, està en condicions de poder demostrar-ho als partits.

–A escala col·lectiva, ja teniu el títol de lliga, la final de Copa i la classificació per la Champions. On és el sostre d’aquest equip?
–L’Inter té un projecte molt maco i no ha parat de créixer des que el va agafar el nou president. Va pujar i en pocs anys hem sigut capaços d’aconseguir el títol i jugar a Europa. És fruit del bon treball que s’està fent i de la feina als despatxos. No et sabria dir, però, segurament, tornaran a intentar guanyar la lliga i passar de ronda a la Champions i fer-se un renom d’equip petit a Europa. Crec que hi ha possibilitats de continuar avançant.

–Quin és el secret del vostre bon rendiment?
–A banda del treball del cos tècnic, hi havia un grup que ja es coneixia a l’Inter i ha arribat més gent que també es coneixia de la selecció. Això també ha sigut l’èxit de l’Inter, que ha apostat per gent d’Andorra. Saps com juguen els companys i és un factor important.

–I, a més, heu acabat amb sis anys de domini de l’FC Santa Coloma. És un inici per acabar amb un model de lliga ‘a l’alemanya’ on sempre guanya el mateix equip?
–L’FC Santa Coloma sempre ha fet les coses molt bé i aquest any també, però li ha sortit més competència. Era l’actual campió i té una plantilla molt bona. Però, com s’ha demostrat durant els últims anys, és una lliga molt igualada, que se sol resoldre en l’última jornada. Qualsevol equip que sigui dinàmic i li acompanyi una mica la sort pot guanyar el títol, com la UE Engordany o la UE Santa Coloma. Tots han sigut competitius i no li guanyes fàcilment a cap rival. Això vol dir que el nivell de la lliga està pujant i continuarà fent-ho i és bo per a tots.

–També vas jugar a la UE Santa Coloma. Els teus excompanys t’han dit alguna cosa de cara a la final contra el seu màxim rival?
–Encara no hem parlat. Les seves opcions passaven per guanyar ahir i, possiblement, estiguin fotuts, però forma part del futbol. Segurament, ja s’estan recomponent i preparant la pròxima temporada.

–Ells van haver d’anar a la pròrroga en les semifinals. Creus que notaran més cansament que vosaltres a les cames?
–Crec que els dos equips arribem amb les cames molt cansades perquè hem jugat moltes jornades de lliga seguides amb tres o quatre dies de diferència.

– Arribarà Ilde Lima a la final? Si nos fos així, com us afectaria jugar sense el capità?
–És una incògnita. Ilde potser és el jugador més professional que hi ha al país. Ell es cuida, es tracta i farà tot el possible. És una peça molt important per la seva experiència i veterania, però qualsevol jugador el podria suplir i jugar igual de motivat.

–Molt aviat estareu tots junts entrenant amb la selecció. Creus que aquests partits demostren el bon nivell que hi haurà a l’equip nacional?
–Sí, el futbol andorrà està millorant a escala física, tàctica i tècnica. Hi ha jugadors de qualitat que donen un plus a la lliga. La selecció ha donat un pas endavant. Hem crescut i, encara que som una selecció molt petita, som un equip sòlid. Si som seriosos al terreny de joc, posem en problemes a qualsevol selecció.

–I al gran nombre de jugadors del Vallbanc i de l’Inter s’ha de sumar altres peces com Joan Cervós o Marc Vales. Manteniu el contacte la resta de l’any?
–Som una petita família. Ens coneixem tots des de fa molts anys. Tenim un grup de WhatsApp que està actiu pràcticament cada dia i ens parlem i ens motivem. Tots tenim una bona relació i això és part de l’èxit que hem tingut i que podem tenir.

–Renovaràs amb l’Inter per a aquesta temporada tant il·lusionant pel club?
–En principi, sí, si no passa cap cosa rara. L’Inter està creixent. Crec que té un futur esperançador i tinc la il·lusió d’ajudar i continuar gaudint del futbol.

–Amb quins porters professionals t’identifiques pel seu estil?
–Potser, amb l’Iker Casillas, salvant les distàncies, perquè era un porter molt àgil sota els pals i amb els peus i el joc aeri li costava una mica més com a mi. Em semblo més a aquest tipus de porter, com Iker o Keylor Navas, que als de gran envergadura, com seria Courtois.