La història clínica compartida és una proposta útil però polèmica. Al febrer, la direcció del SAAS va confirmar que hi havia quatre expedients oberts per possibles irregularitats en l’ús d’aquesta eina i aquesta setmana se n’han arxivat dos sense cap mena de sanció. A banda dels usuaris, hi ha professionals que no estan d’acord amb aquest sistema i que demanen que s’estableixin unes restriccions per tal d’accedir a la informació, especialment per als casos amb historials clínics més sensibles que inclouen malalties infeccioses, trastorns mentals o addiccions.

«El càstig que s’imposa per fer-ne un ús indegut és obrir un expedient i és molt fàcil justificar l’accés d’alguna manera. Aleshores, el cas s’arxiva al nivell del SAAS, no arriba a la Batllia», exposen, «i de cara al pacient això implica desconfiança». Així doncs, defensen que, tot i que adoptar eines que permetin optimitzar el servei és molt útil, no creuen que qualsevol sistema sigui vàlid ni que es pugui «jugar amb el dret a la intimitat de les persones, especialment quan, en l’àmbit jurídic, la informació clínica es considera de caràcter hipersensible mentre que nosaltres la banalitzem». «Fins ara s’ha treballat bé sense la història clínica compartida, i és millor continuar així a posar en risc els pacients», al·legaven.

A través de la història clínica compartida, tots els metges, l’hospital, els centres de salut i els centres adscrits al SAAS, com per exemple el Cedre, tenen accés a totes les dades dels pacients. Dins d’aquesta informació s’hi inclou les dades d’afiliació, els antecedents mèdics personals i familiars i l’històric del pacient; inclús informació sobre les tendències sexuals. És per això que els metges consideren que, tot i ser una eina profitosa i que agilitza la feina, és «perillosa» tenint en compte que el control dels accessos a les dades és «relatiu». Argumenten que per accedir cadascú té un usuari i una contrasenya i que, quan es vol conèixer la informació d’un pacient, només apareix un bàner a tall de doble confirmació. També asseguren que es poden esborrar els accessos.

Les fonts consultades expressen que és una eina exitosa en altres països, com Espanya, però que no per això s’ha d’aplicar al Principat perquè «s’ha de tenir en compte les característiques d’Andorra i la idiosincràsia d’un país amb 75.000 habitants on tothom es coneix». Per això, proposen una sèrie de limitacions en l’ús d’aquest sistema.

Les restriccions

En primer lloc, els professionals justifiquen la utilització de la història clínica compartida en casos en què el pacient està inconscient i no pot respondre a les preguntes del metge. D’altra banda, defensen l’ús de la història clínica compartida en el cas que el pacient hagi expressat la seva voluntat d’entrar en aquest sistema. També estarien a favor de compartir la informació exclusivament al metge de capçalera –o referent– i als especialistes als quals es derivi el pacient. Una quarta opció seria limitar l’accés dels centres a la seva cartera. 

L’única alternativa

La via preferent  entrarà en funcionament l’1 de gener i el Ministre de Presidència, Eric Jover, va apuntar ahir que 49.400 persones ja han triat un metge referent, una xifra que equival al 65% de la població. L’única alternativa perquè no es comparteixi la història clínica serà anar a metges privats que no tingui un conveni amb la CASS.

Els professionals liberals

Actualment els metges es troben a l’expectativa del que passarà i destaquen que el nou sistema els planteja molts dubtes que no se’ls han resolt. D’altra banda, els professionals liberals es queixen del fet que ara es veuen sotmesos a la gestió del SAAS quan fins ara no hi tenien relació perquè no són assalariats. Ara tots utilitzen la història clínica compartida. 

Les propostes 

1. Utilitzar les dades en casos estrictament necessaris com, per exemple, si el pacient està inconscient i no pot respondre a les preguntes del metge.

2. Que el pacient tingui l’oportunitat de decidir si vol que la seva història clínica es comparteixi i que si no vol entrar en aquest sistema, no s’hi vegi obligat.

3. Compartir la informació clínica únicament amb el metge de capçalera –o referent– i els especialistes als quals es derivi el pacient.

4. Que els centres mèdics tinguin un accés limitat a la història clínica de la seva cartera de pacients i no puguin veure informació de cap altre usuari.