Andorra la Vella
La CASS reclama mesures «urgents» per a les pensions
El nou estudi actuarial reitera els resultats anteriors i porta l’ens a reclamar un pacte d’Estat
La CASS ja ha rebut l’informe del darrer estudi actuarial del sistema de pensions andorrà i, segons va avançar ahir el president del Consell d’Administració de la parapública, Jean Michel Rascagneres, «els resultats presenten una petita millora però que segueix sent insuficient». De fet, estan molt alineats amb els dels estudis anteriors i, tal com va ressaltar el president de la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), Josep Delgado, «confirmen el que ja s’havia començat a dibuixar prèviament». En definitiva, «el nou estudi actuarial incideix que s’ha d’actuar i que és urgentíssim adoptar les mesures necessàries», va voler destacar Rascagneres com a últim missatge del seu mandat, que finalitza el proper dijous 31 d’octubre.
Delgado destaca que l’estratègia de l’FRJ ha permès complir amb la llei i guanyar la carrera de la inflació
De tota manera, el president del Consell d’Administració va recordar que la CASS és «un organisme tècnic i que correspon al Govern afrontar un problema d’aquesta magnitud». Ara bé, va incidir que «tothom s’hi ha d’implicar» i tant ell com Delgado van reclamar «un pacte d’Estat en aquest sentit, i de forma immediata». Pel que fa a la concreció de les mesures necessàries, Rascagneres va recordar que l’anterior Consell d’Administració va consensuar-ne 11 i que és cosa de l’actual treballar-hi, sigui modificant-les o ampliant-les. I malgrat que no va voler entrar a valorar aquelles que serien necessàries, el president va admetre que «la imprescindible és canviar el factor de conversió –els anys amb què s’esgoten els diners cotitzats un cop jubilat– i passar-lo del 9,6 actual al 17 com hi ha a França, per tal d’adaptar-lo a l’esperança de vida actual».
A més, va enumerar altres propostes, com allargar l’edat de jubilació tot assenyalant el cas d’Alemanya, on s’ha fixat als 69 anys; incrementar les cotitzacions; reduir les pensions més elevades; implementar ajudes socials del Govern allà on la CASS no arribi; o crear impostos específics. Ara bé, Rascagneres ja va aclarir que calen «diverses mesures i que el mix perfecte no existeix». «El més important és començar a actuar el més aviat possible», va insistir tot assegurant que el Govern és conscient del problema i té la voluntat d’actuar.
Números positius a l’FRJ
Més enllà d’incidir que «és un tema de responsabilitat política actuar per garantir la sostenibilitat de les pensions a mitjà i llarg termini», Rascagneres va recordar que de moment els diners que s’hi destinen encara provenen dels guanys de l’FRJ. Ara bé, el president de la Comissió Gestora d’aquest fons ja va indicar que «de la mateixa manera que està passant als països veïns, la nostra guardiola de les pensions també s’exhaurirà i el Govern haurà de contribuir-hi a través dels pressupostos».
Tot i que l’any passat l’FRJ va tancar amb pèrdues superiors al 4%, segons els resultats provisionals del 2019 que Delgado va presentar ahir en roda de premsa, la rendibilitat fins al 30 de setembre era del 7,38%, per sobre de la inflació andorrana, que enguany ha estat del 0,7%. De fet, les inversions que s’han dut a terme al llarg d’aquest any han fet créixer el fons fins als 1.364,6 milions d’euros. Per tant, si es descompten els 1.243 milions que hi havia a data 31 de desembre del 2018 i els 30 milions que enguany ha transferit la CASS a l’FRJ, la rendibilitat provisional que s’ha obtingut fins al 30 de setembre és de 91,6 milions d’euros.
De tota manera, més enllà de si les xifres són positives o negatives, Delgado va voler posar de relleu que l’estratègia del fons «ha permès complir amb la llei i guanyar la carrera de la inflació tant a cinc com a deu anys vista, ja que els pronòstics apunten a una rendibilitat de l’1,28% i de l’1,69%, respectivament, per sobre de la inflació. «Ens creiem la nostra política i ens funciona», va sentenciar el president de la comissió tot subratllant que també han aconseguit reduir els costos bancaris en un milió d’euros.