L’ens internacional critica la manca de dades respecte a les factures que paga la parapública

«L’avortament està contemplat en el Codi Penal, però mai en la història d’Andorra s’ha iniciat una investigació [judicial] per casos d’avortament, mai. Pel que fa a la dona que vol avortar, pot anar al ginecòleg a Andorra i decidir avortar a França o a Espanya. I la seguretat social paga aquesta qüestió, o sigui que no és un problema de diners», va asseverar ahir davant les Nacions Unides (ONU) Canòlich Mingnorance, magistrada del Tribunal de Corts i membre de la delegació andorrana a la Convenció sobre l’Eliminació de tota forma de Discriminació envers les Dones (Cedaw, per les seves sigles en anglès). 

Mignorance va fer aquesta declaració com a rèplica a l’experta de l’ONU, Louiza Chalal, qui va afirmar durant la sessió de control i avaluació al Principat a Ginebra que les andorranes que volen sotmetre’s voluntàriament a una interrupció de l’embaràs ho han de fer als països veïns, i sempre que disposin d’«entre 600 i 1.000 euros». Chalal, molt dura en la seva intervenció, també va apuntar que les dones sense recursos econòmics «han de recórrer a mètodes poc segurs posant en perill la seva vida», a més d’arriscar-se a «acabar a la presó». Una afirmació que Mingnorance va rebatre immediatament exposant –i reiterant– que «el problema a Andorra és que [la dona] ha de decidir si vol avortar o no i, si ho vol, ho fa a l’estranger i amb condicions de seguretat perquè ho reemborsa la seguretat social». Així mateix, la magistrada va negar l’existència d’avortaments clandestins al país: «Li puc dir que mai hem vist ni un sol cas [...] d’una dona que s’hagi provocat un avortament fora de l’àmbit hospitalari». 

Manca de dades

L’experta de la Cedaw també va demanar a la comissió andorrana «quan s’acabarà» que les dones hagin d’anar a avortar a l’estranger i va sol·licitar estadístiques reals i actualitzades d’aquests casos. Degut a que cap de les dues qüestions va ser contestada al moment per Mingnorance, la presidenta del comitè –que no acostuma a intervenir més enllà que per atorgar el torn de paraula–, Hilari Gbedemah, va insistir en el fet que la CASS reemborsi els avortaments que es realitzen fora del país i va tornar a preguntar quantes dones s’hi sotmeten. «Si la seguretat social ho paga, s’hauria de saber quantes dones hi van [a França o a Espanya]. Com a mínim, donin’s una xifra d’aquelles a qui se’ls sufraga la factura», va requerir la presidenta. Mingronance, però, va admetre no conèixer la despesa exacta que els avortaments suposen per a la CASS, ja que en el concepte de la factura «simplement» apareix «atenció ginecològica a l’estranger». «No es reflecteix quan es tracta d’una interrupció voluntària de l’embaràs», va aclarir la magistrada. 

En relació amb els avortaments que es van produir a Espanya el 2018, després de consultar les dades, Mignorance va anunciar que van ser 127, sense poder concretar els que s’havien realitzat a França. Per aquest motiu, el comitè de l’ONU va fer prometre a la comissió andorrana que els facilitaria les xifres dels avortaments que es produeixen al país gal com més aviat millor. 

Amb tot, i «tenint en compte la polèmica que genera aquesta qüestió, alguns han dit que potser s’hauria de recórrer al mateix procediment que amb la llei del divorci els anys 90», va proposar Chalal, tot obviant la signatura del copríncep episcopal per a la modificació de la Constitució. 

El vídeo complet de la sessió està disponible al web de l’ONU.