L’informe preveu una execució d’un any i calcula un cost total de 220 milions d’euros

L’informe neix de l’atipament de fer llargues cues d’entrada i sortida a la frontera hispanoandorrana i de perdre un tren per culpa de l’embús. Sebastià Mijares, andorrà de 21 anys i graduat en Matemàtiques, va decidir aquest estiu elaborar un estudi sobre la viabilitat d’una connexió ferroviària de Barcelona a Andorra, abans d’arribar a Puigcerdà. El document va ser presentat als Ministeris d’Economia i d’Ordenament Territorial, al PS i a la Cambra de Comerç –principal demandant d’aquest tipus d’infraestructures al país–, tot i que encara no ha rebut resposta de cap dels implicats. 

Segons ha pogut saber aquest rotatiu, però, el ministre d’Economia, Jordi Gallardo, està al cas de la proposta i, tot i no haver-la pogut encara estudiar amb detall, va assegurar que avui mateix es reunirà amb el màxim responsable d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, per parlar-ne i posar-se en contacte amb Mijares. Gallardo va celebrar que «hi hagi persones joves del país amb inquietuds» i, malgrat admetre no haver tingut temps de mirar el document, va considerar-lo d’entrada «molt interessant». El president de la Cambra, Miquel Armengol, per la seva banda, també va respondre a EL PERIÒDIC que havien rebut el text, tot reconeixent que fins que no el revisin i es reuneixin personalment amb el jove no faran valoracions al respecte.

Independentment del feedback que rebi per part de l’Administració, Mijares està organitzant una presentació pública pel pròxim 18 d’octubre.

Una possibilitat real

El document, de 20 pàgines, detalla qüestions tan diverses com els aspectes tècnics de la construcció, les possibilitats d’explotació comercial o les dificultats duaneres i legals, entre d’altres. «L’objectiu és il·lustrar la viabilitat tècnica i financera del projecte i el seu gran potencial per al desenvolupament positiu del Principat», explica Mijares. 

Després que els seus números fossin avalats per enginyers de Renfe, i sempre partint d’exemples reals i ja realitzats per l’operadora espanyola, el jove matemàtic conclou que el cost total d’una bifurcació a la xarxa ferroviària que connecta Barcelona amb França per la Cerdanya seria d’uns 221 milions d’euros, «poc més de la meitat del que s’estima per a la construcció d’un aeroport en territori nacional». L’estudi també planteja qui hauria de fer front a la despesa i la pregunta té múltiples respostes: «El Govern, inversos privats –com els que assegura la Cambra que tindria l’aeroport–, les administracions espanyoles mitjançant una col·laboració...». Ara bé, segons Mijares, el règim d’explotació sí que hauria d’anar a càrrec de l’Executiu andorrà en pràcticament la seva totalitat. 

Partint de les obres de l’AVE Barcelona-Madrid, que van tenir una durada de 12 anys, i obtenint una mitjana de 54 quilòmetres contruits per any, «donat que el tram nou a construir és de 59 quilòmetres, podem determinar que els treballs estarien enllestists en un any». Així i tot, Mijares reconeix que aquestes infraestructures «sempre s’allarguen més del previst» perquè «s’han de pagar a poc a poc» i «al final, tot és qüestió de voluntat política», a més d’altres possibles motius tècnics. «Quin Govern vol assumir el cost perquè, potser, el dia de la inauguració mani un altre?», es pregunta.

En resum, i de manera simplificada, el nou tram aniria de l’estació d’Alp a Sant Julià de Lòria (entre els centres comercials River i Punt de Trobada), hi hauria un sol carril, el bitllet des de Barcelona costaria entre 15 i 18 euros –obtenint el mínim benefici– i el trajecte tindria una durada de 4 hores i 9 minuts, tenint en compte les aturades de la línia actual i les limitacions existents. Tot i això, Mijares matisa que si es poguessin fer circular trens de mitja distància amb poques parades, el recorregut es podria reduir a menys de 3 hores.