El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, ahir va apuntar en declaracions a aquest rotatiu que el creixement del sector de la construcció és «anecdòtic» malgrat reconèixer «una certa millora» com reflecteixen les dades de l’enquesta de conjuntura referents al segon semestre del 2018 que la Cambra de Comerç va presentar el passat dijous. «Les xifres són una mica positives, però cal tenir en compte que el context general no és aquest», de seguida va alertar Filloy per tal d’evitar confusions amb el missatge tan optimista que la Cambra havia llançat el dia abans.

El gerent de l’Acoda va admetre que s’està començant a fer una mica més d’obra nova, «però cal ressaltar que venim d’un moment molt baix». De fet, el sector no va parar de perdre negocis fins al 2015 i va ser a partir de finals d’aquell any que la tendència negativa va començar a revertir-se i a remuntar, encara que molt lentament. El 2016 van registrar-se 16 negocis; el 2017, pràcticament van duplicar-se i van comptabilitzar-se 34 constructores; i el 2018, ja eren un total de 68. I malgrat que la Cambra de Comerç va assegurar que «aquesta expansió confirma que el sector està consolidant el canvi de cicle iniciat a finals del 2015 i avala un optimisme creixent sobre la recuperació d’una activitat que es trobava en nivells mínims», Filloy va voler ser prudent tot advertint que «no hi ha res que ens indiqui que aquest creixement es consolidarà al llarg dels propers anys». 

Obra pública versus privada

Des de l’Acoda, sobretot van voler fer èmfasi en la diferència de tendència entre l’obra pública i la privada. Si bé aquesta darrera experimenta «certa millora», Filloy va assenyalar que la inversió del Govern i els comuns en obra nova és «molt testimonial». Tal com es pot constatar passejant pels carrers de qualsevol parròquia, cada vegada hi ha més edificis en construcció i, segons va fer saber el gerent de l’associació, «no són únicament projectes residencials de luxe, com molts dels que s’estan aixecant a Escaldes-Engordany, sinó que també n’hi ha d’estàndards, sobretot a la capital i a altres zones d’Andorra la Vella». 

Pel que fa a l’obra pública, en canvi, Filloy va advertir que venen dos anys de «molta incertesa» pel canvi d’Executiu i, properament, també dels governs comunals. «Ara per ara desconeixem les línies d’inversió en obra pública de cara al 2020, ja que el Govern encara no està constituït i no presentarà el pressupost del següent exercici fins a la tardor vinent, o inclús més tard», va lamentar la cara visible de l’Acoda. Una situació molt similar a la dels comuns, que al desembre viuran un procés electoral i, per tant, no recuperaran la normalitat fins a l’any següent. «No pensaran en inversions públiques fins al segon semestre del 2020», va pronosticar Filloy. 

Calendari descompensat

Més enllà de la dificultat que aquesta incertesa representa per al sector de la construcció, el gerent de l’Acoda va criticar que les contractacions d’obra pública tendeixin a concentrar-se en un mateix període. «Normalment ens trobem amb mesos que tenim molta feina i d’altres en què n’hi ha molt poca», va explicar Filloy tot exposant que els perjudica a l’hora de definir tant les polítiques de contractació com d’inversió. Malgrat que les empreses disposen d’una plantilla fixa i funcionen amb subcontractacions, va manifestar que moltes vegades tenen dubtes sobre la durada dels contractes, de la mateixa manera que els costa elegir el millor moment per invertir en la compra de nova maquinària. 

«Nosaltres necessitem una planificació a llarg termini», va reclamar Filloy. Per això, com ja va traslladar a tots els partits polítics durant la campanya electoral, va insistir en la seva proposta de crear una Taula de Contractació Pública on hi hagi l’Acoda, el Govern, els set comuns i alguna parapública. «L’objectiu és coordinar totes les inversions i fer una planificació a quatre anys vista», va aclarir el gerent tot i admetre que pot arribar a comportar «certa dificultat». «D’aquesta manera s’evitarien situacions com la de l’any passat, en què va coincidir la construcció de la plataforma de Soldeu, la Seu de la Justícia i la reforma de l’avinguda Meritxell; o la d’aquest, en què pràcticament no s’està executant obra pública», va concloure Filloy.