L’Audiència Nacional ahir va anunciar l’absolució de Joan Besolí, Sandro Rosell i els altres quatre acusats de blanqueig de comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte de patrocini amb Nike. Després que l’exconseller de Finances lauredià i l’expresident del FC Barcelona hagin passat més de 21 mesos en presó preventiva i no hagin aconseguit la llibertat condicional fins dos dies després de l’inici del judici, malgrat les reiterades demandes en aquest sentit durant la seva reclusió, la sala penal finalment ha resolt a favor dels acusats en no haver pogut acreditar les proves que es van practicar durant la vista oral. «Davant dels dubtes apareguts, ha de prevaldre el principi de in dubio pro reo, és a dir, en cas de dubte se sentencia a favor de l’acusat», van argumentar els membres del tribunal. 

La defensa celebra la decisió però vol estudiar si emprèn accions legals per la presó preventiva

«La sentència és demolidora; no hi havia delicte», va reaccionar amb indignació l’advocada de Besolí, Anna Solé, que el defensa en la causa que té oberta al Principat pels mateixos delictes i que ara es pot veure afectada per la resolució de l’Audiència Nacional. Els familiars, els amics i l’entorn proper dels processats van celebrar la resolució absolutòria tot i retreure els gairebé dos anys que tant l’andorrà com Rosell han hagut de passar entre reixes i lluny de casa, primer a la presó madrilenya de Soto del Real i després a la catalana Brians 2. En el cas andorrà, el ministre Portaveu en funcions, Jordi Cinca, ahir va manifestar que el Govern d’Andorra està «satisfet» amb la sentència, ja que es tractava de «recuperar l’honorabilitat». 

En la roda de premsa que els advocats de la defensa van convocar ahir a la tarda per valorar la decisió judicial, Pau Molins i Andrés Maluenda van denunciar que «el sistema ha fallat» en sotmetre Besolí i Rosell a una presó preventiva que ha estat «abusiva i desproporcionada» i ja van anunciar que un cop la sentència sigui ferma estudiaran si exigeixen responsabilitats i indemnitzacions al sistema judicial o inclús a alguna persona. 

Irregularitats en el procés

Els lletrats de la defensa van criticar durament tot el procés judicial. «Aquest és un cas paradigmàtic del que no pot ser un procediment penal, ple d’irregularitats», va declarar Molins amb contundència. De fet, va retreure que fins ahir el tribunal no hagués donat per bona la versió de la defensa, «que en cap moment hem alterat», però igualment va posar en valor la seva resolució. «La sentència és honesta i valenta; demostra que Besolí i Rosell són innocents», va reconèixer. 

Els advocats de la defensa denuncien irregularitats en el procés tot i aplaudir la sentència absolutòria

El lletrat va recordar que, tal com havien sostingut des del primer moment, «no hi ha cap tipus de delicte perquè els diners que va cobrar Rosell i que l’acusació va titllar de comissions il·legals no eren més que una remuneració lícita per haver actuat d’intermediari en una transacció». «Això ja deixa en evidència una instrucció i una acusació que no han sigut correctes», va rebatre Molins. 

Reguitzell de peticions

Davant de tantes incongruències, la defensa va considerar que «algú hauria de demanar disculpes» i que el sistema judicial hauria de revisar els requisits de la presó preventiva després que el seu cas hagi estat el més escandalós del període democràtic a Espanya, ja que Besolí i Rosell pràcticament han esgotat els dos anys de límit a la presó. 

Pel que fa a una possible compensació, els lletrats van voler ser prudents i van explicar que primer esperaran que la sentència esdevingui ferma i que després estudiaran quines accions emprenen. «Si cal, reclamarem compensacions econòmiques i responsabilitats, però abans hem de valorar si hi ha hagut un mal funcionament de la justícia i, per tant, hem de reclamar a una institució o directament a una persona», va indicar Molins en clara al·lusió a la magistrada instructora del cas, Carmen Lamela. «Avui torno a confiar en la justícia», va sentenciar l’advocat tot agraint al tribunal que finalment hagués atès la demanda que va fer durant el judici: «No tapin una injustícia amb una injustícia encara més gran».