El Govern no preveu cap modificació legislativa per preveure les substitucions dels magistrats al Tribunal de Corts malgrat que en el marc del judici del cas BPA s’hagi decidit apartar de la causa principal el president del tribunal, Josep Maria Pijuan, i encara hi hagi pendent de resolució altres recusacions interposades contra la resta de magistrats que també podrien deixar-los fora de joc. Des de l’Executiu, van al·legar que aquesta matèria ja es va regular al 2014, amb la darrera modificació de la Llei qualificada de la Justícia, i que «no es preveu cap altre canvi llevat que sorgís la necessitat imminent que ho aconsellés». 

De fet, el text legislatiu vigent inclou «la possibilitat de nomenar batlles o magistrats suplents o de reforç; la creació de les noves figures de batlle o magistrat substitut; i la figura del magistrat emèrit, que es correspon a l’antic magistrat ja jubilat que encara no ha complert 75 anys». Tot i existir aquests mecanismes de substitució, en una entrevista a aquest rotatiu, el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, va explicar que només hi ha dos magistrats emèrits, un dels quals farà els 75 anys a l’abril i ja no podrà repetir en el càrrec. «Costa molt trobar-ne d’altres perquè quan la gent es jubila no té ganes de tornar-hi», va lamentar en aquella ocasió. Pel que fa al procés per disposar de magistrats substituts, ja va indicar que és «molt laboriós, ja que cal fer un edicte, elegir una persona i confeccionar una llista, i això es fa només un cop l’any». 

Petició expressa

Davant d’aquesta situació i l’alta probabilitat que el judici de BPA segueixi bloquejat molt més temps si acaben prosperant les recusacions contra tots els magistrats de la causa, el CSJ va traslladar al ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, una demanda perquè la llei permeti que batlles i magistrats del Tribunal Superior puguin fer substitucions a Corts quan sigui necessari. De fet, abans de la modificació legislativa, ja existia aquesta possibilitat. «Els batlles podien anar a suplir magistrats de Corts puntualment; era una figura que anava prou bé, per tant, tornar-la a posar seria interessant», havia considerat Casadevall. 

L’Executiu al·lega que ja es va regular al 2014 i que no es canviarà a no ser que sorgeixi la «necessitat imminent»

Tot i així, el president del CSJ va alertar que l’intercanvi de personal entre primera i segona instància hauria de tenir en compte que els magistrats del Tribunal Superior que fessin una substitució no formessin part de la sala penal «perquè sinó després tindrien incompatibilitat per poder jutjar». En aquella mateixa ocasió, Casadevall ja va reclamar «eines per poder treballar» tot recordant que «no som nosaltres qui fem lleis, sinó el Parlament». 

Recusacions de Silvestre

La qüestió de les substitucions es va posar sobre la taula després que l’advocat de quatre dels processats en el cas BPA, Josep Anton Silvestre, interposés diverses recusacions contra els tres magistrats que presideixen el tribunal de la causa principal. Tot i que algunes han arribat fins al Tribunal Constitucional i encara estan pendents de resolució, el Tribunal Superior n’ha admès algunes que han donat peu a la sortida del judici del seu president, Josep Maria Pijuan, encara que només de la causa relacionada amb Gao Ping i no de les altres derivades. 

Ara per ara, el Tribunal de Corts, que compta amb un total de sis efectius, té capacitat per donar resposta a aquesta situació. Per molt que hi hagi tres magistrats més, però, només Jacques Richiardi pot assumir el relleu de Pijuan, ja que les altres dues magistrades, Canolich Mingorance i Anna Estragués, han estat involucrades d’alguna manera en la causa de BPA. Malgrat que de moment és possible resoldre el problema, el nou magistrat requereix d’uns mesos abans de reprendre el judici per estudiar-se una causa feixuga i realment complicada com és aquesta. La dificultat arribaria si els altres dos magistrats del judici, Enric Anglada i Concepció Barón, finalment també fossin apartats.